Ens ho deia el Papa Francesc mateix mostrant l’objectiu principal de la III Assemblea extraordinària del Sínode dels Bisbes que té per objectiu “Els desafiaments pastorals sobre la família, en el context de l’evangelització”, que s’iniciarà diumenge que ve a Roma: “Us animo a seguir treballant amb la família i per la família. És un treball que el Senyor ens demana fer d’una manera particular en aquest temps, que és un temps difícil tant per a la família com a institució, com per a les famílies a causa de la crisi”. I amb aquests sentiments us demano que intensifiquem aquests dies la pregària pel Sínode, pel Papa i pels qui han de debatre les qüestions que avui afecten les famílies de la terra, i aquesta institució volguda per Déu, santuari de l’amor i de la vida, que és “església domèstica” i cèl·lula fonamental de tota societat humana.

 El desig de família en els joves és molt gran, afortunadament, i constitueix un “signe dels temps”. Per a ells caldrà proposar de nou una visió de la família i la seva importància per al desenvolupament integral de les persones. En ordre als treballs del Sínode s’ha treballat un qüestionari de 39 preguntes que va rebre una acollida positiva i una àmplia resposta, tant del poble de Déu com de l’opinió pública en general, i amb 900 respostes individuals i 800 respostes col·lectives d’associacions i de comunitats. Mons. Bruno Forte, secretari del Sínode, ha explicat que si bé “d’una banda resulta evident que hi ha una situació de crisi de la institució familiar, d’una altra hi ha un desig de família clarament rellevant, justament en les noves generacions”. Hi ha el nombre de “casos de famílies ‘ampliades’, especialment amb la presència de fills de diverses parelles” amb la sempre més difosa “autoreferencialitat” de la gestió dels propis desitjos i aspiracions” i la consegüent ‘privatització’ de la realitat familiar. Amb tot, molta gent, especialment els joves, perceben el valor de la relació familiar estable i duradora, un veritable i propi desig de matrimoni i família, en el qual tenir un amor fidel i indissoluble, que ofereixi serenitat per al creixement humà i espiritual, i acolliment a tots, especialment als membres més febles de la família. Aquest anhel demana ser acollit com una gran ocasió pastoral. Hauríem de saber proposar una visió oberta de la família, font de capital social i de vida virtuosa, ja que és essencial per a la vida en comú. I que a més subratlli la importància d’un desenvolupament integral humà, que mostri com la família és fonamental per a madurar els processos afectius i de coneixement, que són decisius per a estructurar la persona.

Aquest Sínode 2014 -que tindrà continuïtat amb el Sínode 2015 també sobre la família- ha de tenir un marcat caràcter pastoral, mantenint la doctrina catòlica de l’Església sobre el matrimoni, la família i la vida, diverses vegades reiterada també en els últims anys, en clars pronunciaments del Magisteri. La reflexió serà sobre les aplicacions pastorals envers realitats noves que hem d’afrontar: por al compromís per sempre, noves realitats de parella, situació dels separats i divorciats, divorciats i tornats a casar, les convivències, les unions de fet o les unions del mateix sexe. I cal trobar els camins de proposar amb afecte i misericòrdia en la veritat, l’ideal sant del matrimoni segons Déu, el camí per a assolir-lo, i una reflexió que doni suport a una mentalitat majoritàriament oberta a la vida i no egoista, perquè sobre aquest desafiament es juga el futur mateix de la humanitat.