Per fer què?

Al polític marxista Lenin, quan se li va qüestionar que en els planejaments comunistes, es tenia molt poc en compte la llibertat, va contestar “la llibertat per fer què?”. Avui dia es podia respondre: per evitar l’enderrocament del Mur de Berlin i el posterior desmuntatge de la Unió Soviètica. També perquè la llibertat ha estat i continua sent-ho, el motor de la història.

El polític socialista català Josep Pallach, va escriure el llibre “La democràcia, per fer què?”. Va contestar que la democràcia hauria de servir per construir, com a persona i com a ciutadans, el nostre destí, que forgem nosaltres mateixos, amb el nostre esforç i treball, la nostra forma de viure, i que ningú ens el farà per nosaltres. Continuava afirmant, que al final, ha de quedar sempre molt pal·lès, que són les nostres pròpies accions, esperonades amb un pensament clar del que volem, les que ens han de fer possible arribar a bon port.

Aquets valors positius, que avui dia tenen plena vigència, no exclouen la constatació d’una realitat negativa, que comença a qüestionar l’actual democràcia parlamentaria representativa. Ens trobem davant d’una societat individualista i consumista, sotmesa al domini alienant de les gran corporacions, que mitjançant la utilització d’algoritmes d’intel·ligència artificial, condicionen a una majoria de votants, que amb mentalitat de súbdits, no voten a favor dels interessos del bé comú, sinó a favor dels plantejaments populistes d’una classe política, cada vegada més mancada de credibilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.