Sigui quina sigui la situació política de Catalunya, fora o dins d’Espanya, la creació d’una Catalunya segle XXI, no serà liderada per partits polítics, els membres dels quals s’han convertit en fidels criats del poder econòmic que els condiciona. Històricament la classe política sempre ha estat al servei de les classes dominants, excepte en períodes curts de transició, en els que grups minoritaris de la societat civil, varen endegar canvis socials, que van fer possible, poc a poc, canviar les estructures de poder existents. Aquesta circumstància es va produir en la transició del feudalisme al capitalisme, liderat per una burgesia innovadora i creativa, que amb la revolució industrial i el descobriment de la màquina de vapor, van fer possible crear un nou model de producció, més adequat per cobrir les necessitats bàsiques de la població.

Segons Marx una formació social no desapareix, abans que hagi desenvolupat totes les seves forces productives i mai n’apareix una de nova que prèviament no s’hagi incubat dins de l’actual. És per això que la humanitat només es planteja noves tasques, quan les condicions materials per al seu desenvolupament ja existeixen o estan en vies de ser-ho. Aquesta situació pronosticada per Marx, avui dia té plena actualitat. El sistema capitalista s’esgota i ha de ser substituït per un nou model de producció, que tot i que ningú sap com serà, es podria inicialment apostar per l’autosuficiència territorial, basada en la vida local 24 hores, com un camí d’antuvi aconsellable.