apcaL’atemptat comès a París el passat dimecres 7 de gener contra el setmanari satíric ‘Charlie Hebdo’ -revista amenaçada des del 2006 per al-Qaida i atacada el 2011 per publicar caricatures de Mahoma- i que va acabar amb la vida de 10 companys i 2 policies que custodiaven la seu de la publicació, no és només un atac contra la llibertat d’expressió, d’opinió i de premsa. És també un atac contra els valors fonamentals de les nostres societats democràtiques.

La llibertat d’expressió, d’informació i d’opinió ja fa mesos que està amenaçada per grups terroristes arreu del món. A tots ens ha colpit profundament l’assassinat a sang freda de periodistes, occidentals i dels països àrabs, a mans de l’organització Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.

La violència, el terrorisme – del signe que sigui- no respon a ideologies. Perquè rebutja la recerca de la veritat i no accepta la independència dels individus. És la més clara demostració de la barbàrie i l’antidemocràcia. I no hi ha res més perillós per als grups terroristes que la llibertat d’opinió i d’informació perquè gràcies a aquests dos drets fonamentals es permet la capacitat crítica dels individus i la confrontació de les idees, és a dir, combatre la manipulació.

Contra la barbàrie només hi cal una resposta: més democràcia; contra els què volen silenciar les veus discordants: informació, opinió i expressió lliure. Contra les amenaces:  l’assertivitat del llapis de l’humorista, la ploma de l’articulista o la càmera del fotoperiodista.

Si hi ha cap missatge positiu de la massacre a ‘Charlie Hebdo’ és la valentia de no cedir a les amenaces. Serveixi doncs  d’exemple que,  malgrat minvat, ‘Charlie Hebdo’ no callarà. Tornarà als quioscos en breu sense canviar ni un mil·límetre la seva cultura de la irreverència.

Deia Voltaire “no estic d’acord amb el què dius però defensaré fins a la mort el teu dret a expressar-te”. Fins i tot el dels fanàtics.

Avui ‘Charlie Hebdo’, ahir ‘El Papus’. Pensar diferent i fer-ho amb sentit de l’humor es contradiu justament amb el fanatisme.

Avui tots som ‘CharliHebdo’, fins i tot aquells que ens emmordassen. Perquè molts dels què aquests dies condemnen l’atemptat a la revista francesa també són responsables de coartar la llibertat de premsa, promoure l’autocensura o practicar l’exercici de la pressió per limitar les veus discordants.A ells també els hi recordem avui que ‘Tots som Charlie’.

 Associació de professionals de la comunicació d’Andorra

Marc Segalés (president), Marisol Fuentes (secretària), Gualbert Osorio (tresorer), Noemí Rodríguez (vocal), Anna Pifarré (vocal), Marta Tort (vocal), Cristina Orduña (vocal)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada