La dansateràpia és un mètode psicoterapèutic que va néixer als Estats Units el 1940. Es considera que els fundadors d’aquesta tècnica són Marian Chace, Trudi Schoop, Lilian Espenak, Mary Whitehouse i Héctor Paez i la finalitat, com el seu nom indica, és fer de la dansa una teràpia. Es considera, en concret, un tipus de teràpia artística.

La dansateràpia es fonamenta en el fet que tant la ment com el cos i l’ànima són part de la mateixa unitat psicofísica i, per tant, interactuen entre si. En aquest sentit, tant el moviment com la postura influeixen en aspectes com el pensament i també com els sentiments.

En aquest sentit, l’objectiu fonamental en la dansateràpia implica permetre la unió entre la ment, el cos i l’ànima. Tant és així que per a l’Associació Nord-americana de Dansa Teràpia la dansateràpia és l’ús psicoterapèutic del moviment que busca fomentar la integració emocional, cognitiva, física i social de la persona i seria quan es busca precisament aconseguir això quan es recomana usar la dansateràpia.

D’aquesta manera, el que es fa mitjançant la teràpia és analitzar el moviment, la postura, els gestos, el ritme, la velocitat, la respiració, etc. Amb això el que intenta el terapeuta és conèixer els problemes que pot tenir el pacient en qüestió. A més, se sol completar aquest estudi amb exàmens especials per a conèixer precisament més detalls sobre aquest tema.

Font ellibrepensador.com