De tots és sabut l’enrenou que està portant el fitxatge de Neymar, des del soci que va denunciar Rossell per “distracció”, fins a l’actual imputació al Barça per un delicte fiscal de 9,1 milions d’Euros, en el fitxatge de Neymar,per part del jutge de l’Audiència Nacional, Pablo Ruz.

Si més no, és curiós que hagi acceptat la sol·licitud del fiscal per imputar al Barça en només un dia, ja que la justícia es caracteritza pe ser lenta de collons i allargar certs processos quan convé a determinats partits polítics.

Sobre aquest tema, l’actual president del Barça, que no ha estat votat pels socis, va manifestar al programa Estudio Estadio de Televisió Espanyola que ‘Estem tranquils, som uns dels pocs clubs que estan al corrent de pagament amb Hisenda, jo crec que en aquest sentit el Barça és un club exemplar. El contracte que hem fet amb Neymar i amb el Santos és totalment legal. Les negociacions, les transaccions, els contractes, tot s’ha fet de manera legal i ara faríem exactament el mateix’.

Va comentar també que ‘hi ha molt enrenou mediàtic perquè ho estem fent molt bé. Això pot crispar a clubs rivals però nosaltres continuarem treballant així’.

El prestigiós economista José María Gay de Liébana també es va pronunciar aquest dijous sobre l’assumpte de la imputació del Barça pel cas Neymar al programa ‘Más vale tarde’ de La Sexta.

La valoració de Gay de Liébana va ser que “no hi ha un sou camuflat ni de bon tros” i les seves explicacions van ser les següents : ‘El meu punt de vista no concorda en absolut amb el que està dient i amb el que diu la fiscalia. És una adquisició d’un futbolista que no és un futbolista normal i corrent, s’està comprant una empresa o un negoci i això té una sèrie de contractes i hi ha un preu d’adquisició i un fons de comerç’.

Preguntat també per si hi ha hagut simulació de contracte, Gay de Liébana comenta que ‘una cosa és fitxar un futbolista i una altra cosa és fitxar un futbolista que darrere d’ell hi ha una maquinària empresarial i una capacitat de fer negocis, per tant més que el futbolista estàs adquirint el negoci. Estaríem davant del que serien uns ingredients de valoració, com si fos un negoci, en els quals cal pagar uns sobrepreus. Això és l’anomenat fons de comerç i, per tant, és el preu d’adquisició i entenc que no hi ha un sou camuflat ni de bon tros’.

Afegeix també que està d’acord amb que es fa malbé la imatge del Barcelona i que és el primer cas en el que hi hauria una figura d’un delicte vinculat a una persona jurídica per tant és un precedent.

L’argument del motiu pel qual no han de tributar els 40 milions d’euros, segons Gay de Liébana, és que ‘no es tributa perquè el que caldria pagar en tot cas és el IVA corresponent a la importació. Quan jo compro (preu d’adquisició) el que jo compro són uns drets, no està incloent cap sou, per tant no hi ha cap obligació de tributar. A més, aquest noi no era resident aquí, residia al Brasil. En definitiva, des del meu punt de vista no és que hagi cobrat un sou sinó que les societats que tenien la propietat econòmica ho traspassen per un preu’.

Així doncs, si hem de fer cas dels arguments del FC Barcelona, i veient anteriors precedents d’actuacions d’Hisenda en altres casos, perquè sempre es tracta d’interpretacions diferents segons la conveniència de pagar o no?

És que no es poden fer bé les coses i tenir unes lleis i normes que no es prestin a interpretació, sinó que siguin clares i entenedores?

No vull entrar a valorar el comentari del president sobre els rivals, tot i que el titular de l’article així ho deixi entreveure, però sí que realment és massa sospitós tot el volum d’informació contrària als interessos del Barça que s’està publicant, i és que esportivament no ens han pogut vèncer encara.

Sé que algun periquito i merengue m’acusaran de “madriditis”, però també sé que potser els resultaria millor veure la trista situació financera i esportiva dels seus clubs, i reconèixer la seva “barcelonitis” abans de criticar obertament per costum sense aportar res constructiu.

Bon cap de setmana.