Tot el que és orgànic és bo? Com ha de ser l’Àcid Hialurònic perquè funcioni? És cert que el pH de la pell és 5.5? En la nostra entrada d’avui desmuntem mites sobre cosmètica, és a dir, certes creences sobre els productes cosmètics, i ho farem de la mà de Pere Català, un veritable especialista en la matèria perquè és Doctor en Ciència i Tecnologia Cosmètica, especialitzat en actius naturals, i creador de la marca Twelve Beauty.

Tot el que és orgànic és millor
No necessàriament. Un dels grans reptes de la cosmètica natural és la reproductibilitat dels extractes vegetals: això vol dir que no sempre s’obtenen extractes derivats de plantes amb les mateixes característiques.

També cal tenir en compte el fàcil “enranciment” dels olis vegetals. Un oli derivat de plantes -fins i tot bio- de mala qualitat o mal conservat, a més del desagradable olor contindrà un elevat nombre de radicals peròxids que provoquen reaccions oxidatives que podrien derivar en un envelliment de la pell i provocar una forta irritació.

Els segells Bio són garantia de seguretat
No sempre. Hi ha moltes substàncies naturals aprovades per Ecocert -i altres segells “bio”- que són terriblement irritants. Molts de nosaltres relacionem el producte natural com una alternativa més segura que fa a la cosmètica clàssica. Lamentablement no és sempre així, ja que per exemple tenim els olis essencials, que tenen una gran capacitat de penetrar la barrera cutània i estan plens d’al·lèrgens. També alguns conservants (permesos fins i tot en el sector alimentari) com el sorbat de potassi (en l’etiqueta “potassium sorbate”) poden provocar problemes.

El pH de la pell és 5.5
No exactament. L’escala de valors del pH van des del 0 (molt àcid) fins a un màxim alcalí de 14, per tant es parla de neutralitat per referir-se a tot allò que està al voltant de 7.

Tot i que el valor del pH de la pell ha tingut durant dècades a la comunitat científica dividida amb valors entorn del 5.5, recents estudis han demostrat que el pH de les capes més externes de l’epidermis és de 4.92.

La coreana és la millor cosmètica
No per a les pells occidentals. La cosmètica procedent de Corea del Sud (K-beauty) és estupenda sobre el paper, però la realitat és que la pell blanca caucàsica és estructuralment diferent de la pell asiàtica i té diferents necessitats pel que fa a textures i ingredients.

També cal tenir en compte que la majoria dels productes coreans donen prioritat a la sensorialitat i majoritàriament són emulsions evanescents (que desapareixen immediatament), extremadament lleugeres sobre la pell a causa d’un elevat contingut en silicones que confereixen a la pell un toc sedós, però que no aporten cap benefici.

Els ingredients exòtics funcionen millor
No tenen per què. En moltes ocasions tot és una qüestió de màrqueting i de buscar noms exòtics. La cosmètica coreana, per posar un exemple, sol incloure extractes botànics provinents la majoria d’Illa Jeju (sud de Corea). No obstant això les plantes que trobem en aquesta illa paradisíaca no són millors respecte a les que podem trobar a Europa.

Fa anys, en una excursió botànica en col·laboració amb la Universitat de San Paolo, al nord del Brasil, van presentar al Dr. Català l’oli de Pataua com la panacea de la bellesa i un dels secrets més ben guardats per la brasileres. Intrigat, es va endur una mostra per analitzar-la i veure quins components conferien semblants qualitats gairebé miraculoses per a la pell i al cabell. Resultat? La seva composició va resultar ser gairebé idèntica al nostre oli d’oliva.

Perquè l’Àcid Hialurònic funcioni correctament ha de tenir diferents pesos moleculars
No en realitat. La molècula d’àcid hialurònic té un gran volum i tot i que n’hi ha amb diferents pesos (la molècula original ve dividida en mides menors) en el moment de l’aplicació sempre quedarà una molècula gran amb dificultats per penetrar la barrera cutània.

Un producte és millor com més penetri en l’epidermis
No. Quina mania amb això de que els ingredients han de penetrar! No oblidem que realment l’objectiu de la cura de la pell és l’oposat: reforçar la barrera de la pell per protegir-la enfront d’agressions externes. El Reglament (CE) Nº 1223/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, sobre els productes cosmètics, defineix “producte cosmètic” com “tota substància o mescla destinada a ser posada en contacte amb les parts superficials del cos humà (epidermis, sistema pilós i capil·lar, ungles, llavis i òrgans genitals externs) o amb les dents i les mucoses bucals, amb la finalitat exclusiva o principal de netejar-los, perfumar-los, modificar el seu aspecte, protegir-los, mantenir-los en bon estat o corregir olors corporals”. Dit això, és lògic que un cosmètic no hagi de penetrar, sinó qie hagi d’actuar en les capes superficials de l’epidermis. Si penetrés, passaria a una altra categoria, a la de fàrmac.

Els únics productes que funcionen són els cosmecèutics
Tampoc. Molta gent de la indústia utilitza el concepte “cosmecèutic” per donar la idea que el seu cosmètic és més eficaç que un convencional i que incorpora principis actius medicinals a formulacions cosmètiques. La FDA dels EUA és molt contundent amb el tema i no reconeix el concepte. Una altra qüestió de màrqueting i vendes.

La nanotecnologia és el futur de la cosmètica
Rotundament, no. No, és més, ara mateix està en el punt de mira del braç cosmètic regulatori de la Unió Europea per verificar la seguretat del seu ús. Què passa si una d’aquestes molècules, que la seva funció és la d’estimular la renovació celular, passa al torrent sanguini (seria fàcil si pogués penetrar fins a la dermis o capes inferiors de la pell) i troba una cèl·lula cancerígena? Recordem que és normal tenir cèl·lules “defectuoses” en cercle a partir dels 40/50 anys, que per fortuna en la majoria dels casos el nostre sistema immunitari aconsegueix destruir. Però aquí queda la pregunta…

Per Bellezaactiva