caras-enero

Els universos tèrbols de Patricia Highsmith retornen a la cartellera en aquesta adaptació de la seva novel·la negre Las dos caras de enero de la mà del director debutant Hossein Amani –guionista de Drive (2010, Nicolas Wending Refn)-. Highsmith és una magistral creadora d’atmosferes corruptes i personatges esbiaixats per reforçar una retorçada ambigüitat humana. Utilitza motius com la usurpació d’identitat, els antagonismes socials, el desig sexual, l’atracció homoeròtica, el joc de les aparences o el dimoni de la gelosia per dinamitar les relacions entre amics.

Ens retrobem una parella de nord-americans de viatge per Europa que recala a Grècia l’època dels seixanta, anys d’eclosió del boom del turisme estranger, conformada per un ric home de negocis, Chester (Viggo Mortensen), i la seva jove i nova esposa, Collette (Kristen Dunst). Durant les vacances fan amistat amb un jove nord-americà, Rydal (Oscar Isaac), instal·lat en aquest país sobrevisquent d’enganyar incautes turistes amb petits furts i martingales diverses. Però un estrany afer a l’hotel dels rics turistes visitants, que desvetllarà un passat ocult, unirà perillosament i indefectiblement aquest tres personatges en una incerta i erràtica escapada.

Aquesta pel·lícula ens retrotrau als llocs i temes coneguts d’algunes versions de la magistral escriptora nord-americana com El talento de Mr. Ripley (1999, Anthony Minghella)–segona adaptació cinematogràfica de la seva novel·la homònima després de A pleno sol (1960, René Clément)-. Però a Las dos caras de enero descobrim una versió massa pulcra on la tocada i posada ambientació d’època no permet traspassar la façana de la superficialitat.

Detectem un clima de suspens i intriga de baixa intensitat incapaç d’afrontar la convulsió que ho sacseja tot. El caràcter explosiu de les pulsions i desitjos amagats i entrecreuats resta indefinit i imprecís. Es manté el poder dels suggeriments, les insinuacions, els cops amagats, però malauradament trobem a faltar l’espessor d’allò podrit, la torbació d’allò malaltís, trets identitaris de la literatura de Patricia Highsmith.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada