La cursa electoral per la presidència del Barça ja ha començat i alguns del precandidats ja s’han presentat als mitjans informatius, mentre que altres ho faran la propera setmana.

Les cares dels qui encapçalen aquestes precandidatures són ben conegudes pels barcelonistes, però les d’aquells que els acompanyaran i les integraran encara no s’han fet públiques en la majoria de casos i és aquí on pot haver-hi sorpreses.

Tornarà a jugar en Ramon Cierco amb el Barça i s’integrarà dins d’alguna de les candidatures?

Es mantindrà a la banqueta fins que es doni per tancat el cas que els afecta molt directament o ja ha decidit deixar el tema de banda?

Curiosament, Andorra és el país amb més socis del FC Barcelona per càpita, o per metre quadrat, i aquesta característica no passa desapercebuda als qui volen liderar el Club. Això sí, fins ara només serveix per fer contenta la massa social andorrana a la que afalaguen en busca de vots, perquè a l’hora de fer alguna cosa en favor del nostre país, sembla que no es tingui en compte per a res.

No va servir quan es va crear l’actual estructura de federacions de les penyes, tot i ser el Club un abanderat de Catalunya, que Andorra fos l’únic país amb el català com idioma oficial no els va importar gaire per dir-nos que ens afegissin il·legalment a la zona de Ponent Nord. Sembla ser que el jutjat de Lleida no va acceptar les dues penyes andorranes que s’hi van afegir, doncs una associació estrangera no pot inscriure’s en una federació catalana, però allà hi són…

La Ciberpenya, conscients d’aquesta situació i havent reclamat al Club la creació d’una federació territorial pròpia per al nostre país, va decidir, davant la negativa del Club, inscriure’s a la zona Món fins que aquesta es reorganitzi.

Tampoc s’ha tingut en compte a l’hora d’organitzar altres actes, com el famós autocar que es va passejar per tot el territori veí i que no es va atansar a Andorra més enllà de la Seu d’Urgell, on es pretenia que ens desplacéssim els socis andorrans… i podria continuar…

A Can Barça calen canvis, aires nous, sang fresca, cap pas enrere ni cap retorn al passat, que ja ho va dir en Johann Cruyff fa temps: “segones parts mai van ser bones”.

La propera setmana més sobre les eleccions.

Bon cap de setmana.