Aquest dijous, tant l’Éric Abidal com tota l’afició blaugrana, vam rebre la bona notícia que ja disposa de l’alta mèdica i per tant torna a estar a disposició de l’equip per afrontar la recta final de la temporada.
El seu camí ha estat llarg, molt llarg des de l’operació de trasplantament de fetge del 10 d’abril del 2012. Un camí que no ha fet sol, perquè les mostres de suport dels culers han sigut constants i l’han acompanyat al llarg dels mesos.
La notícia de que pot tornar a ser convocat per jugar un partit amb el primer equip arriba en un moment clau, amb una tornada de Copa davant de l’etern rival, seguida del partit de Lliga de la segona volta i la tornada dels vuitens de final amb el Milà.
El Milà, l’equip de futbol, que no el fill de Piqué, se’ns va travessar aquest dimecres al vespre a San Siro on els nostres van fer un lamentable partit per oblidar el més aviat possible. I és que ja no estem acostumats a veure un mal partit dels nostres jugadors, perquè va ser dolent de veritat.
Xavi fallava passades constantment, la defensa feia aigües, Alves, per variar, no estava al seu lloc, Alba desconegut per la banda no va fer res de bo, Messi encara no sé si estava al camp o netejant les pilotes d’or que acumula formant un poker, Cesc fa dies que tampoc fa res i, el seu substitut, l’Alexis… millor no en parlo més, que ja ho vaig deixar clar la setmana passada.
Estic d’acord que l’arbitratge va ser horrorós, però no ens podem queixar ni de les mans escandaloses de Zapata en el primer gol dels ‘rosoneros’ ni del possible penal sobre Pedro a la segona part, perquè tampoc van merèixer guanyar el partit i, a més, també es va equivocar en alguna jugada a favor nostre. Poques, però ho va fer.
El millor del partit va ser, un cop més, l’incombustible ‘Puyi’ que va tornar a acabar amb sang al front per una topada, i va ser substituït per Mascherano.
Crec que el Barça, tot i jugar sempre de memòria, necessita al seu entrenador a casa i no en versió virtual, que per això ja ens té a tots els que veiem els partits i organitzem l’equip i fem canvis en la distància.
Volem que hi hagi un entrenador de garanties, si Tito, a qui desitgem el millor, no es pot reincorporar a les seves tasques en breu, crec que s’ha de buscar una solució ràpidament. Una solució que no passa per deixar tota la responsabilitat a Jordi Roura, a qui dono tota la raó quan diu que ‘si algun equip ha de tenir crèdit, és aquest’, perquè crec en la remuntada al Camp nou.
Bon cap de setmana.
