Situació
La ciutat de Torí se situa al nord-oest d’Itàlia. El riu Po, que travessa la ciutat cap al nord, divideix la ciutat entre la part ubicada en el turó i la planura.
Habitants
Més de 900.000 habitants
Origen del nom
El nom de Torí ve de TAU, una paraula cèltica que significa muntanyes Fets destacats Torí va ser la seu, el febrer de 2006, dels Jocs Olímpics d’Hivern.
Clima
La zona de muntanya es caracteritza pel clima humit, però a causa de la ingluència marítima, generalment el tipus de clima és continental, amb hiverns freds i secs i estius frescos. A la zona alpina, la temperatura mitjana anual és entre els 0 i els 11 graus; mentre que a la zona plana, la temperatura mitjana anual oscil.la entre els 11 i els 13 graus.
Cuina
Especialitats com el barolo (vi), el tartufi (dolços), les carns i el xai en particular (agnolotti), el dolcetto (vi dolç) i la bagna caoda (una salsa) són alguns dels productes gastronòmics típics de Torí, a més de les típiques pizzes i pasta.
Capital del Piemont i de la província homònima, la ciutat de Torí està situada a la confluència del riu Po i del seu afluent, el Dora Riparia.
Aquesta elegant ciutat, antiga capital d’Itàlia durant el regnat dels Saboia, va ser el centre cultural i també polític del “Risorgimento” italià.
Torí compta amb un important llegat barroc, especiament cal resaltar les Residències Reials, que han estat considerades per la UNESCO, des de l’any 1997, d’interès històric i artístic. De l’obra barroca també s’ha de fer especial menció a la Capella della Santa Sindones, a les esglésies de San Lorenzo, del Carmina, de Santa Cristina i de la Santa Croce, entre d’altres; sense oblidar la basílica Superga. Just en el centre de la ciutat hi ha 18 kilòmetres de galeries porticades, que van ser construïdes perquè cap inclemència dels temps interrompís el tradicional epasseig de la cort reial.
La Catedral, que data del segle XV, la Nova Citadella; la Piazza Castello; la Via Nuova i Via PO són altres dels punts d’interès de Torí. La ciutat italiana és un important centre cultural. De museus, en podem comptabilitzar un total de 38, destacant l’Accademia Albertina de Belle Arti, la Galleria Sabauda, el Museu Egiziano -el segon en importància per darrere del d’El Caire-; i la Galleria d’Arte Moderna -amb col.leccions permanents amb obres de Chagall, Modigliani i Picasso-, entre d’altres. D’altra banda el Teatro Regio i l’Auditorium del Lingottos són dos dels símbols de la ciutat italiana relacionats amb la cultura.
De Torí també destaca la seva estructura urbanística, amb ordenació geomètrica de carrers i places. El desenvolupament econòmic de la ciutat, que té més de 2.000 anys d’història, està íntimament relacionat amb l’evolució de la indústria de l’automòbil.
Per Redacció El Tot Granollers / ACPG – Redacció