Tomàs Molina augura que els canvis en el clima, tant al Pirineu com a Catalunya, s’acceleraran en pocs anys, d’aquí al 2025, i que això afectarà determinades activitats de comarques com la Cerdanya i l’Alt Urgell, però també pot obrir la porta a noves possibilitats “que cal aprofitar”. El cap de meteorologia de TV3 ha impartit la conferència inaugural de la 20a Universitat d’Estiu Ramon Llull Puigcerdà, que ha omplert aquest dilluns la sala de convencions del Museu Cerdà.

En una entrevista a RàdioSeu, Tomàs Molina ha apuntat que “tothom que tingui una mica de memòria pot veure que avui fa més calor i que recorda haver viscut un temps més fresc en la seva infància, tots els mesos de l’any”. D’acord amb les dades de què disposen els experts, des de l’any 2000, cada any, tots els mesos són més càlids que la mitjana. I de cara al futur, Molina creu que hi haurà “una consolidació d’aquesta tendència: no seguiran pujant sense parar, però seguirà aquest ambient càlid i una mica més sec, i per a això no cal esperar al 2100”.

A la Cerdanya, Tomàs Molina creu que hi ha una “probabilitat alta” que a partir del 2025, en els mesos més càlids, tinguin presència a la comarca insectes fins fa poc impensables en aquestes latituds, com ara el mosquit tigre, o bé aus i plantes pròpies d’àrees més baixes.

I pel que fa a la neu, el també professor de la UB assegura que la “línia d’innivació” pujarà en general, fins als 1.900 metres. Això passarà especialment a les estacions del Pirineu oriental o bé a les que estan en direcció sud. En canvi, la situació actual podria mantenir-se millor en aquelles estacions que estan a cara nord i, especialment, a l’extrem nord del Pirineu català. Tomàs Molina conclou que, en qualsevol cas, això obligarà a replantejar el funcionament d’alguns complexos d’esquí, que poden “dificultats serioses”, si bé matisa que “això no vol dir que no hi pugui seguir havent pistes amb neu” gràcies a la innivació artificial.

Noves perspectives

Molina ha fet una crida a afrontar aquest canvi amb mentalitat oberta per aprofitar les possibilitats que pot obrir. Segons el meteoròleg, la principal que és que, per exemple, “la Cerdanya passi a ser coneguda per tenir un clima agradable quasi tot l’any, amb un paisatge de muntanya i amb un ambient semblant a Anglaterra: sense fred ni calor excessius”. I això, avança, “pot afavorir l’arribada de gent, perquè serà un lloc on a la primavera i a la tardor també s’hi està bé”. Això, apunta, pot generar una “desestacionalització de la residència i ingressos tot l’any” i que habitants de països del nord d’Europa prefereixin tenir una segona residència al Pirineu i a la costa catalana que “en zones com Alacant, on la calor s’accentuarà tant que ja no serà agradable”.

Tomàs Molina conclou que “es tancaran algunes perspectives, però se n’obriran d’altres que poden ser més estables i que cal aprofitar”. Un pronòstic que fa extensiu a la resta de l’Alt Pirineu. En aquest context també hi situa les possibilitats que això obre per a activitats com el conreu de vinya, tot recordant que algunes empreses importants del sector del vi ja hi han començat a apostar en comarques com ara el Pallars Jussà.

Ús eficient de l’aigua

Pel que fa a les reserves d’aigua de boca, Molina preveu que Catalunya notarà la pèrdua de recursos hídrics, però de manera molt més moderada que al centre i el sud de la península ibèrica, on es poden produir “situacions i conflictes greus” per aquest motiu. En tots els casos, adverteix, caldrà fer-ne un ús més eficient.