tibet

Superfície

1.200.000 Km2.

Població
Uns 2 milions i mig d’habitants, aproximadament. La majoria es concentren al Sud-oest, a la planura del Tsinhai. Fora d’aquesta regió, les minories tibetanes s’agrupen en prefectures i comtats autònoms, com el de Sichuan, Yunnan i Kansu.

Idioma
Tot i que l’idioma oficial és el xinès, la comunitat tibetana manté la seva pròpia llengua que, depenent de la zona, adopta diverses varietats.

Religió
La religió predominant és el lamaisme i el budisme.

Moneda
La moneda tibetana és la xinesa, el yuan.

Capital
Lhasa.

Clima
El clima és el típic continental, for tament influenciat per l’altitud. Les precipitacions són escasses i les temperatures són molt rigoroses.

Vegetació
La vegetació és especialment rica a la vall de Brahmaputra. El Tibet és constituït per un vast altiplà septentrional, que és el més alt i extens del món. Donat que l’altura mitjana al Tibet és destacable, les persones que estiguin afectades de malalties del cor, vasculars o pulmonars se’n poden ressentir.

Cuina
La cuina tibetana es basa en l’arròs, que és el menjar bàsic, en general, de la comunitat asiàtica.

 País de l’Àsia Central, el Tibet constitueix una província autònoma dins la regió del sud-oest de la Xina. Fa frontera al sud amb l’Índia, el Nepal i Bhuttan.

Durant el període monàrquic (ss.VII-IX) es va establir la capital del Tibet a la Lasha i va ser durant aquesta època que es va introduir i difondre el budisme. El 1950 el Tibet va ser ocupat per forces militars xineses. A partir d’aleshores, la situació política es va complicar, fet que va comportar la fugida del catorzè dalai-lama i de milers de tibetans, que van aconseguir asil polític a l’Índia, des d’on es va constituir un govern a l’exili.

El 1965 el Tibet es va declarar regió autònoma de la República Popular Xinesa, però sense aconseguir la independència. La crispació dels independentistes han estat especialment virulentes a partir del1977 i, en concret, l’any 1987. Aquest any de les Olimpíades també s’han pogut veure arreu del món múltiples mostres del rebuig del poble tibetà cap al govern xinès.

Lhasa està situada a la vall del riu Kichu, a 3.650m d’altitud. Es tracta del centre religiós del lamaisme. La ciutat està dominada pel gran palau (Potala), residència del dalai-lama fins el 1959, que data del s.XVI i que està situat en un turó privilegat. A Lhasa també cal esmentar el temple de JoKhang, un dels més antics del Tibet; també el mercat, el Monestir de Sera i les seves escoles de cant, el Parc Norbulingka on hi ha el Palau d’Estiu. Els temples oratoris de Nuosele i Tsug-Syeng són altres dels llocs d’interès a Lhasa.

El bressol del lamaisme està situat en el monestir de Ganden, situat en un paratge a 3.800 metres d’altitud. Shigatse és la segona ciutat en importància del iíbet i allà hi trobem el Monestir de Tashilumpo. També hi ha altres lloc d’interès com el temple Maitreya i el Palau Gudong. Resulta espectacular un passeig per la Muralla Thangka.

En una ruta des de Shigatse fins a Tingri és pràcticament obligada l’ascensió pel Pas Tsuo La (4.500 metres), des d’on es pot observar una panoràmica excepcional del Mont Qomolagma (Everest). Kumming és una altra ciutat interessant del Tibet. Allà es troba l’anomenat bosc de les pedres (Shilin). Es tracta d’un fascinant parc natural, on les pedres càrstiques adopten formes espectaculars.

Per Redacció / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada