Arriba a les sales del cinema el darrer i esperat ‘The Batman’ de Matt Reeves després d’haver-se cancel·lat la seva estrena prevista l’any passat. ‘The Batman’ ensenya les seves cartes en una primera seqüència en la qual l’alcalde de Gotham és assassinat per un boig davant del seu fill durant les celebracions del Halloween. El misteriós i sàdic assassí deixa una sèrie de pistes i criptogrames com en els relats de psicòpates més tronats i perillosos.
S’estableix així un format policíac de to marcadament pervers i pertorbador entre assassí en sèrie i policia que convoca expressament a l’heroi nocturn i justicier Batman (Robert Pattison). Aquest Batman, que actua d’aliat de la policia contra el crim a Gotham i s’implica en les investigacions, és interpel·lat repetidament també pel criminal amb missatges críptics personalitzats. Aquest enigmàtic i dement psycho killer, Edward Nashton/Riddler, amaga rere el seu rostre completament embenat, com si es tractés de la figura de l’home invisible, a l’actor Paul Dano.
En aquest joc del gat i el ratolí, pas a pas, emergeixen dades que posen de manifest el costat fosc de l’alcalde i les seves connexions amb els baixos fons i la criminalitat de la ciutat després que desaparegui la seva ‘noia de companyia’. Tenim clubs nocturns i clans mafiosos amb personatges tan sinistres i violents com Oswald ‘Oz’ Cobblepot, el Pingüí (Colin Farrell). En aquest laberint cada vegada més enrevessat, Batman acaba congeniant amb Selina Kyle (Zoë Kravitz), la futura Catwoman, aquí la companya de pis de la noia segrestada que també vol esclarir els fets.
Un film claustrofòbic i espès amb un heroi justicier atrapat al cor de les tenebres d’un Gotham esdevingut un cercle viciós de corrupció, monstres humans i podridura sense fi i sense remei. En aquest pervers i pertorbador duel, Batman/Bruce Wayne acaba engolit també en l’infern de vergonya que vol combatre amb revelacions sobre la seva pròpia família. Tenim una superproducció mancada d’espectacularitat, de grandiositat o d’escenes d’acció abracadabrant en favor d’un enfocament que privilegia la fisicitat extrema, amb plans tancats, espais closos i batusses a cops en la negra nit.
Batman és un personatge que viu aclaparat pels esdeveniments, angoixat per tot plegat, superat pel que vindrà, més aviat la figura d’un antiheroi. I ens trobem també un heroi pràcticament sense poders de superheroi, desproveït de gadgets i parafernàlia diversa, a qui sembla que han tallat les ales, també un ésser desmillorat i demacrat a la llum del dia per la seva dura feina noctàmbula. L’estètica d’una atmosfera plujosa, fosca, podrida, nihilista i crepuscular, aplicada per Matt Reeves, ens evoca, sobretot, el format de thriller de ‘Seven’ (1995, David Fincher).
