La vinguda de l’Esperit Sant ens dóna una força que ens fa testimonis de Jesús fins als límits més llunyans de la terra (cf. Ac 1,8), i no hem d’oblidar que “testimoni” es diu “màrtir” en grec. El mateix Jesús ens diu que no hi ha amor més gran que donar la vida per amor (cf. Jo 15,13), i que si el van perseguir a Ell, també ens perseguiran a nosaltres. Ja hi hem de comptar que estimar s’ha de fer amb obres d’amor, no només quedar-nos en paraules; i les obres comprometen, a vegades són “perilloses”, perquè subverteixen els criteris del món contrari a Déu i al seu amor.

Aquests darrers temps, ens alarma la pluja de notícies de cristians assassinats en un o altre lloc del món. Correm el risc d´anar-nos-hi acostumant. S´ha instaurat una mena de rutina per la qual els assassinats d´aquest tipus ja no són massa notícia, i a més, hi ha en la cultura dominant una hostilitat al cristianisme i a l´Església Catòlica, “que deriva sobretot de les seves postures  en matèria moral” (Massimo Introvigne). Segons un informe de l´any 2012 d’Ajuda a l´Església Necessitada, uns 200 milions de cristians –tant catòlics com ortodoxos i evangèlics– són perseguits i uns altres 150 milions són discriminats. És l’ecumenisme del sofriment (la persecució) i de la sang (el martiri). Es pot afirmar que de tots els perseguits al món per les seves creences, 3 de cada 4 són cristians, i que el cristianisme és la religió més perseguida actualment. Cada 5 minuts és assassinat un cristià en els països on els cristians som minoria religiosa. Darrerament va començar amb Síria i l’Estat Islàmic, i ha continuat amb Irak, Pakistan, Aràbia Saudí, República Centreafricana, Xina i Corea del Nord, on es calcula que entre 50.000 i 70.000 cristians es troben en camps de concentració, sotmesos a tot tipus de vexacions que inclouen assassinats i avortaments forçats. Aquests són alguns dels 82 països on el dret a la llibertat religiosa és vulnerat de manera significativa. La llibertat religiosa, que és un dret fonamental, és encara avui un dret escàs.  La persecució dels cristians en el món, doncs, és una autèntica situació d´emergència humanitària. No es tracta de reclamar protecció per a nosaltres, sinó de defensar la llibertat religiosa de totes les persones per poder practicar les seves creences.

Fem nostre el clam del Papa Francesc: “Que acabi ja aquesta persecució contra els cristians, que el món sembla que vol amagar!” (15.3.2015). Davant la persecució que pateixen els cristians en diverses parts del món, el Papa demana “que la comunitat internacional no estigui silenciosa i inert davant tal crim inacceptable que constitueix una preocupant deriva dels drets humans més elementals”. I ens recomana continuar “el camí espiritual d’oració intensa, de participació concreta i d’ajuda tangible en defensa i protecció dels nostres germans i germanes, perseguits, exiliats, assassinats pel sol fet de ser cristians” (6.4.2015). El goig de la Pasqua celebrada que es prolonga en les solemnitats de la Santíssima Trinitat avui, del Corpus i del Sagrat Cor de Jesús  en les properes setmanes, ens ajudi a viure amb alegria i serenitat aquesta comunió amb els nostres germans cristians que tant sofreixen, i ens estimuli a ser millors nosaltres mateixos i a compartir amb ells els béns i l’ajuda, la pregària i la denúncia valenta de la seva injusta persecució.