Amb tu vaig conèixer el plaer de ser culer, ja de ben petit, quan m’explicaves coses del Barça, de quan el meu ‘yayo’ anava al camp de les Corts, o em cantaves l’himne…

Avui recordo les primeres nits de Gamper, quan es jugava en dos dies consecutius i participaven quatre equips, quan era un trofeu de debò, no com ara, recordo que em feia sentir més gran això de sortir al vespre i arribar tard a casa, i això que sovint hi anàvem també amb els meus pares.

Avui recordo quan encara vivia a Barcelona i anàvem junts al Camp Nou, recordo els cent cinquanta-sis esglaons que havíem de pujar per arribar a general d’empeus, al Gol Sud de l’estadi, tocant al corner, on sempre ens trobàvem els mateixos, recordo als vostres amics, aquell home que sempre portava una bota de vi per acompanyar l’entrepà que ens menjàvem a la mitja part… recordo quan en sortir anàvem al bar mentre esperàvem l’autobús per tornar a casa, recordo que sempre veiem a la teva tia Antonia i al Juanito… quants records…

Avui recordo que vas anar a la final de Basilea amb el tiet, que el Barça va guanyar al Fortuna de Düsseldorf per tres a quatre i que jo vaig veure a casa de la Tere, perquè a la meva encara no teníem televisor en color, i al tornar em vas regalar una de les dues entrades com a record. Encara la tinc i guardo amb carinyo. 

Avui recordo l’accidentat i divertit viatge que vam fer en autocar a València, per veure un partit de lliga del Barça, com ens ho vam passar de bé i quantes coses van passar, que malgrat perdre el partit vaig gaudir com un tros d’animal i al matí següent vaig fer campana al cole. 

Avui recordo el primer Gamper al que va anar l’Edu, com no podia ser d’una altra manera va ser amb vosaltres, sempre amb vosaltres i tu preocupada perquè no li faltés de res, aigua, entrepà, veure bé el partit… sempre tan pendent de tots com has estat…

Avui recordo també la primera equipació del Barça que li vau regalar a l’Edu, recordo que portava a l’esquena el dorsal 23 i el nom d’en De la Peña, i la ‘Barriguitas’ del Barça que també li vas regalar a l’Aitana i fa poc l’equip sencer pel Miquel.

Avui, amb llàgrimes als ulls, veig com mai més podrem compartir aquests i altres moments, tu em deixes, te’n vas lluny d’aquí per sempre…

Tu, que sempre has estat al meu costat quan m’he trobat sol, que has sigut com una mare per a mi, que sempre has estat forta i amb una salut de ferro, no has pogut guanyar aquest partit.

No sé si mai t’he agraït que sempre hagis estat amb mi, no sé si mai t’he dit com em sentia d’orgullós de ser el teu nebot i fillol, el que sí sé i em pesa com una llosa al damunt és que ja mai més t’ho podré dir.

 T’ESTIMO.

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada