En el que portem del mes juliol del 2016 hi ha hagut diversos a atemptats a Kenya, Bangla Desh, Mali, Aràbia Saudita, Pakistan, Líbia, Iemen, Somàlia, Afganistan, com no, Síria. Iraq i Niça.

Per què el país veí s’ha tornat objectiu freqüent d’atacs terroristes? Crec que França és un dels països europeus que participa amb més força en l’anomenada guerra contra el terrorisme internacional. França és militarment activa a Síria i l’Iraq i bombardeja aquí posicions del “Estat islàmic.

França té una gran comunitat musulmana -a causa al seu passat colonial- i amb doble nacionalitat: la francesa i en general la del seu país d’origen. Controlar a aquests ciutadans quan es radicalitzen és molt difícil per a les autoritats franceses, ja que poden entrar i sortir fàcilment amb el seu passaport francès. Com sirians, tunisians o algerians, ells no necessiten d’un visat per residir a França. França és un Estat laic. És a dir, al país hi ha una separació estricta entre Església i Estat. L’Estat no se sent responsable dels afers religiosos. Això significa que l’Estat va ignorar llarg temps el que passava, en particular, en les comunitats musulmanes de França.

Si es compara França, per exemple, amb el Regne Unit o amb els Estats Units, els dos països més importants que també estan involucrats militarment en la lluita contra l'”Estat islàmic”, salta a la vista que França és geogràficament molt més fàcil d’aconseguir que, per exemple, la Gran Bretanya per la seva singularitat. Als Estats Units és més difícil arribar per als terroristes que es radicalitzen al nord d’Àfrica, al Sahel, a l’Orient Mitjà, a Síria o a l’Iraq. Arribar al territori francès és més fàcil.

El terrorisme és un fenomen complex l’anàlisi del qual requereix d’una tranquil·litat emocional que es veu pertorbada quan té lloc un atemptat. És difícil alliberar-se de la indignació demostrada per la forma d’executar un atemptat. No obstant això, cal mantenir la serenitat per poder afrontar els reptes amb una reacció correcta, proporcionada, i d’acord a les lleis democràtiques i els drets humans.

El terrorisme tracta d’estendre el terror al major nombre possible de ciutadans, tria víctimes innocents i no accepta límits en la seva acció violenta. El terrorisme és anti-democràtic perquè no té en compte ni les urnes ni l’opinió pública; és una eina, una arma psicològica per enderrocar; necessita de la propaganda per arribar al públic.

El fenomen terrorista és multicausal: conflictes ètnics, religiosos, ideològics, pobresa, desigualtat, absència de democràcia, i corrupció. La revolució ha permès l’accés als terroristes al transport ràpid i barat, i l’ús d’Internet, que els facilita la mobilitat i la comunicació.

Com hauria d’acabar amb el problema del terrorisme? La majoria de governs se centren en l’estratègia d’executar i rastrejar, capturar o matar tants terroristes com sigui possible. Però crec que és impossible capturar a tots els terroristes, i fins i tot capturar un gran grup d’ells pot ser molt difícil i demana grans sacrificis, tant en termes materials com en termes de llibertats civils. La persecució serà difícil en el futur, i s’està demostrant amb el nombre cada vegada més gran d’atemptats, ja que a mesura que la societat avanci econòmica i tecnològicament, més i més persones tindran accés a eines que puguin causar gran destrucció