Teoria de les intel·ligències

La teoria de les intel·ligències múltiples és un model  en el qual la intel·ligència no és vista com una cosa unitària, que agrupa diferents capacitats específiques amb diferent nivell de generalitat, sinó com un conjunt d’intel·ligències múltiples, diferents i independents.  Defineix la intel·ligència com la “capacitat de resoldre problemes o elaborar productes que siguin valuosos en una o més cultures”.

Primer, amplia el camp del que és la intel·ligència i reconeix el que se sabia intuïtivament: Que la brillantor acadèmica no ho és tot. A l’hora de desenvolupar-se en la vida no n’hi ha prou amb tenir un gran expedient acadèmic. Hi ha gent de gran capacitat intel·lectual però incapaç de, per exemple, triar ja bé als seus amics, per contra, hi ha gent menys brillant a l’escola que triomfa al món dels negocis o en la seva vida personal. Triomfar en els negocis, o en els esports, requereix ser intel·ligent, però en cada camp s’utilitza un tipus diferent. No millor ni pitjor, però sí diferent. Segon: Fins fa molt poc temps les considerava una cosa innata i inamovible. Es naixia intel·ligent o no, i l’educació no podia canviar aquest fet. Tant és així que en èpoques molt properes, als deficients psíquics no se’ls educava, perquè es considerava que era un esforç inútil.

Atesa la importància de la psicologia de les intel·ligències múltiples, ha de ser més racional tenir un objecte per tot el que fem, i no només per mitjà d’aquestes intel·ligències. Ja que deixa de banda l’objectivitat, que és l’ordre per captar el món.

La intel·ligència: genètica o aprenentatge?
Definir la intel·ligència com una capacitat la converteix en una destresa que es pot desenvolupar. No es nega el component genètic, però aquestes potencialitats es desenvoluparan d’una o altra manera depenent del medi ambient, les experiències viscudes, l’educació rebuda, etc.

Cap esportista d’elit arriba al cim sense entrenar, per bones que siguin les seves qualitats naturals. El mateix es pot dir dels matemàtics, els poetes, o de la gent emocionalment intel·ligent. A causa d’això, tots els éssers humans estan capacitats per l’ampli desenvolupament de la seva intel·ligència, recolzats en les seves capacitats i la seva motivació.

Tipus d’intel·ligència
Hi ha molts tipus de problemes a resoldre, també hi ha molts tipus d’intel·ligència. Fins ara s’han identificat vuit tipus diferents:

Intel·ligència lingüística: la que tenen els escriptors, els poetes, els bons redactors. Utilitza tots dos hemisferis.
Intel·ligència lògica matemàtica: utilitzada per resoldre problemes de lògica i matemàtiques. És la intel·ligència que tenen els científics. Es correspon amb la manera de pensament de l’hemisferi lògic i amb el que la cultura occidental ha considerat sempre com l’única intel·ligència.
Intel·ligència espacial: consisteix a formar un model mental del món en tres dimensions, és la intel·ligència que tenen els mariners, els pilots, els enginyers, els cirurgians, els escultors, els arquitectes o els decoradors.
Intel·ligència musical: permet desenvolupar-se adequadament a cantants, compositors i músics.
Intel·ligència corporal cinestèsica, o capacitat d’utilitzar el propi cos per realitzar activitats o resoldre problemes. És la intel·ligència dels esportistes, els artesans, els cirurgians i els ballarins.
Intel·ligència intrapersonal: permet entendre a si mateix i als altres; se la sol trobar en els bons religiosos, venedors, polítics, professors o terapeutes.
Intel·ligència interpersonal: és la intel·ligència que té a veure amb la capacitat d’entendre a altres persones i treballar amb elles.
Intel·ligència naturalista: utilitzada quan s’observa i estudia la natura, amb el motiu de saber organitzar, classificar i ordenar. És la que demostren els biòlegs o els herbolaris.

Segons aquesta teoria, tots els éssers humans posseeixen les vuit intel·ligències en major o menor mesura. Igual que amb els estils d’aprenentatge no hi ha tipus purs, i si n’hi hagués els resultaria impossible funcionar. Un enginyer necessita una intel.ligència espacial ben desenvolupada, però també necessita de totes les altres, de la intel·ligència lògica matemàtica per poder realitzar càlculs d’estructures, de la intel.ligència interpersonal per poder presentar els seus projectes, de la intel·ligència corporal cinestèsia per poder conduir el seu cotxe fins a l’obra, etc. El fet que totes les intel·ligències són igualment importants i, segons això, el problema seria que el sistema escolar vigent no les tracta per igual sinó que prioritza les dues primeres de la llista, (la intel·ligència lògica – matemàtica i la intel·ligència lingüística) fins al punt de negar l’existència de les altres.

És evident que, sabent el que se sap sobre estils d’aprenentatge, tipus d’intel·ligència i estils d’ensenyament, és absurd que se segueixi insistint que tots els alumnes aprenguin de la mateixa manera. La mateixa matèria es podria presentar de formes molt diverses que permetin a l’alumne assimilar-la partint de les seves capacitats i aprofitant els seus punts forts. A més, hauria de plantejar se si una educació centrada en només dos tipus d’intel·ligència és la més adequada per preparar els alumnes per viure en un món cada vegada més complex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.