Tenir el coratge de voler canviar

En cloure l’any de la misericòrdia (2016), el Papa Francesc va recordar que la porta de la misericòrdia de Déu restava sempre oberta i deia que “és temps de mirar cap endavant i de comprendre com seguir vivint amb fidelitat, alegria i entusiasme, la riquesa de la misericòrdia divina. Les nostres comunitats continuaran amb vitalitat i dinamisme l’obra de la nova evangelització en la mesura que la ‘conversió pastoral’, que estem cridats a viure, es plasmi cada dia, gràcies a la força renovadora de la misericòrdia” (Carta apostòlica Misericordia et misera, 5). Som a la Quaresma i anem fent un camí comunitari eclesial de conversió cap a la Pasqua. L’Evangeli ens diu que Jesús “sabia prou què hi ha a l’interior de cada home” (Jo 2,25), i vol la nostra purificació perquè som temples de Déu. Hem de demanar la gràcia de canviar, de tenir el coratge de voler canviar i convertir-nos, perquè acollim la misericòrdia de Déu i hi volem correspondre amb una vida santa.

 

És veritat que ens cal la conversió però sembla que no estem gaire disposats a acceptar que fem accions mal fetes, ni tampoc a intentar canviar-les, i encara menys –sembla com una bogeria!- creure que amb les nostres accions mal fetes ofenem Déu. Quan reconeixem que som pecadors, que ens hem allunyat de Déu, i correm vers la misericòrdia del Pare, ens fem més lliures i creixem com a persones i com a fills de Déu. Perquè realment fem coses mal fetes i ofenem els altres; cooperem al mal del món i, per damunt de tot, ofenem Déu i som uns grans desagraïts amb l’immens Amor que Ell ens té. Sota la guia de l’Esperit, deixem-nos interpel·lar, en aquesta Quaresma, per la Paraula de Déu que ens vol més responsables dels nostres actes i de les nostres omissions culpables. L’Església ens proposa que fem penitència, per això ens fa començar la Quaresma deixant que ens imposin la cendra sobre el cap, recordant-nos: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli!” (Mc 1,15). Confiats en la misericòrdia de Déu, ¿ens hi atrevirem?

 

Un gran Pare de l’Església, St. Joan Crisòstom, Patriarca de Constantinoble (347-407), proposa cinc camins de conversió molt eficaços:

  1. Primer cal confessar els propis pecats. Si un no és prou sincer amb Déu i amb ell mateix, i es dissimula l’abast del mal que hi ha en ell, aquest no canviarà mai perquè no deixa que la llum entri dintre seu.
  2. El perdó de les ofenses que hem rebut. Si dominem l’orgull i la ira, si oblidem les faltes dels qui ens envolten, atraurem la misericòrdia i el perdó del Pare sobre la nostra vida mal feta.
  3. L’oració fervent i confiada, que brolla d’un cor que estima Déu i el cerca amb perseverança. Sempre hauríem d’estar en camí d’aprendre a pregar.
  4. També té un poder molt gran l’almoina, amb el seu nom més actual, que és la solidaritat amb els germans. Si comparteixes el que tens, si ets solidari amb els qui pateixen, trobaràs el perdó i canviarà la teva tenebra en llum.
  5. I finalment el gran predicador proposa un cinquè camí, que és la humilitat. Si som humils i ens fem petits i confiats davant de Déu, atraurem la misericòrdia del Pare, que ens omple amb la seva gràcia i ens fa arribar allà on nosaltres sols, amb les nostres pròpies forces, mai no hauríem pogut.

El Papa Francesc ho sintetitza profundament: “Tot es revela en la misericòrdia; tot es resol en l’amor misericordiós del Pare” (Misericordia et misera, 1).