Continuant la reflexió sobre el canvi climàtic i la cura de la Terra, hem d’aprofundir en la Doctrina Social de l’Església i l’Ecologia. Per als catòlics, la guia per a una veritable “conversió ecològica” és l’encíclica Laudato Si’, del Papa Francesc. Un document que sense donar solucions tècniques, aporta un missatge d’esperança. Hem d’actuar perquè les generacions futures vegin en nosaltres la generació que va fer alguna cosa per ells. En aquest sentit, el cristianisme i totes les altres les religions juguen un paper important, ja que proposen una volta als orígens, a allò essencial, a viure d’una manera més sòbria i a acostar-se a Déu per mitjà de la Creació. Lluny del catastrofisme i el negacionisme, la proposta cristiana –compartida per la majoria de les religions– ofereix una esperança lúcida, sense que sigui ingènua. Podem i hem de canviar l’explotació i la superficialitat suïcida, per créixer en una cura justa i responsable de la Casa Comuna.
Sobre la qüestió de les inversions ètiques i el consum responsable, podem preguntar-nos: què hi ha de l’economia? quin és l’impacte de les nostres accions com a consumidors a la degradació mediambiental? Sabem en què s’inverteixen els nostres fons? De la mateixa manera que els catòlics no hauríem d’acceptar les inversions en indústria armamentista o en l’abortiva, també hauríem de ser molt crítics amb les economies que acaben amb el planeta. Tot està molt connectat. L’Acord de París (2015), en establir l’objectiu de limitar la temperatura a 1,5 graus, implica necessàriament deixar de cremar combustibles fòssils: petroli, carbó i gas. Es tracta de convertir la crida de la Laudato Si´ en una veritable acció climàtica. Pel que fa a la responsabilitat climàtica hi ha una tendència a donar la culpa mirant cap amunt, cap als altres, però les nostres accions com a ciutadans lliures tenen més incidència del que creiem, en comprar, en invertir i en votar. Cal trobar nous compromisos, finançar altres inversions de transformació i pensar que tindrem les polítiques que votem, i que el món l’anem fent entre tots.
De la mateixa manera, l’educació ha de ser el gran motor del canvi. Els joves s’estan mobilitzant i donen suport a les transformacions que necessitem. Quin ha de ser el paper que ha de tenir l’escola i la universitat en aquesta tasca? D’una banda, aportar coneixements i, de l’altra, sensibilitzar des d’una perspectiva integral. Queda molt per fer. Hem d’unir esforços i treballar conjuntament escoles, organitzacions socials, associacions de pares i mares, moviments ecologistes i comunitats cristianes.
El Papa Francesc afirma: “El desafiament urgent de protegir casa nostra comuna inclou la preocupació d’unir tota la família humana en la recerca d’un desenvolupament sostenible i integral (…) Desitjo reconèixer, encoratjar i donar les gràcies a tots els qui, en els sectors més variats de l’activitat humana, estan treballant per garantir la protecció de la casa que compartim. Mereixen una gratitud especial els que lluiten amb vigor per resoldre les conseqüències dramàtiques de la degradació ambiental envers les vides dels més pobres del món. Els joves ens reclamen un canvi. Ells es pregunten com és possible que es pretengui construir un futur millor sense pensar en la crisi de l’ambient i els sofriments dels exclosos” (Laudato Si’ 13).
