Tenim humilitat?

Avui anem ha parlar de la humilitat, alguna cosa que no tots tenim, però que és molt necessitat per la humanitat. Hi ha persones que pensen que tothom els deu alguna cosa, que tots hem de viure al seu ritme, mai s’adonen o consideren que pogués haver-hi una altra persona amb majors dificultats i manques que elles mateixes. Només veuen pel que ells necessiten i volen.

Moltes vegades, són persones molt afortunades, encara que d’això no es pren consciència .

No saben valorar l’esforç que suposa pels altres donar-los o regalar-los alguna cosa, ho veuen com un deure. No senten necessitat d’agrair gens, actuen com si tot quant se’ls doni fos el pagament d’un deute que es té amb ells. Si alguna cosa bé arriba a la llar, ho prenen per a si mateixos sense pensar en els altres, sense pensar en el molt que uns altres en la llar podrien gaudir-ho, necessitar-ho o merèixer-ho. Recentment una persona així visitava a un humil amic, d’aquestes persones que treballen de sol a sol per tirar endavant en un país estranger. Es va dirigir a ell per explicar-li la meravellosa vida que té, el ben que viu, els plaers que pot permetre’s, i el poc esforç que li suposa tenir-ho. I jo em pregunto, per què hi ha persones que fan això? Com pot anar algú a la casa d’una persona pobra a dir-los que menja filet tots els dies? La falta d’humilitat que de vegades tenim enfront dels nostres semblants és tan trist que hem de reflexionar abans de parlar sobre allò que posseïm perquè hi ha moltes persones menys afortunades que no tenen ni el més bàsic per viure. La supèrbia i falta d’humilitat poden allunyar-te dels altres, de la gent a la qual vols. Però l’orgull, no només allunya als altres del qui és superb, també els allunya d’ells qui comparteixen la llar amb ell. Doncs a fi d’evitar al superb, també acaben evitant a els qui estan amb ell. Es poden perdre amics per estar al costat d’algun que és tan superb que aconsegueix projectar aquesta lletja imatge també sobre tu, per estar amb ell.

La humilitat és alguna cosa que s’ha de portar en el cor. La vida d’una persona superba és molt dolenta, però especialment estar i viure prop d’ells no és bo per a la salut, acaba sent emocionalment malaltís. Si tens a una persona així prop de tu, és millor allunyar-la o ajudar-la al fet que vegi el seu error, doncs no li fa bé a ningú. Segurament tant l’un com l’un altre serà molt difícil. Fer-li veure el seu error serà gairebé impossible, perquè precisament la seva falta d’humilitat li encegarà. I allunyar-se, serà igualment complicat, doncs quan t’intentis allunyar, se’t pegarà més, com si encara li haguessis de molt més, i no tindrà intencions de perdre’t, doncs és de tu de qui diàriament rep el que té.

Una persona agraïda és la que moltes vegades ho ha perdut tot i encara així segueix feliç d’haver comptat amb l’amor de les persones que li van conèixer, doncs àdhuc en la seva difícil situació, segueix tan humil com quan era una persona amb una situació envejable. La veritat és que no es necessita molt per ser una bona persona. Tenir fortuna o no en la vida, no fa diferència: podem no tenir gens, i ser agraïts, sempre atents a els qui ens envolten. I també podem tenir-ho tot i no deixar de ser bones persones, només fa falta que seguim sent persones senzilles, amb valors, que ploren quan algú sofreix, que ens dol perdre a algú, que estem atents i agraïts pels altres i que no permetem que els èxits se’ns pugin al capdavant perdent la humilitat.

La vida és com un joc de naips, en la qual et donen cartes bones i cartes dolentes. Algunes vegades no tens les cartes que t’hagués agradat tenir, però el primordial no és quants naips, ni que tan bones cartes tinguis en determinats moments de la vida, sinó que tan ben sàpigues jugar aquestes cartes en aquests determinats moments. Aprenguem a viure amb el que tenim, i siguem bons amb els qui tenen menys que nosaltres.

Siguem humils, i no ens permetem presumir del que la vida ens ha donat.

La vida és curta!!! però hem d’aprendre a buscar el significat d’ ella!!!

TOTES LES NOTÍCIES