La natura és sàvia i ens sol avisar quan no fem bé alguna cosa. Jo mateix, aquests dies he pogut comprovar com els tomacons que encara tinc penjats des de l’estiu passat han començat a fer germinar les llavors bo i dins del mateix fruit. Sense contacte amb la terra i gràcies a l’aigua que reté el propi tomàquet de sucar. El mateix senyal que em donen les patates i les cebes del cistell posant-se a grillar, avisant-me del bon temps. Fent-me saber que, a partir d’ara tindré bon producte fresc i que, per tant, millor que faci endreça del rebost i en foragiti tot allò que, com els alls, s’espatlla amb el pas del temps.

El problema el tinc al congelador. Allà, el temps, aparentment, no passa. Tot és, en teoria, etern. En teoria perquè, a poc que la bossa on guardeu el producte estigui mal tancada, l’evaporació (en realitat és una sublimació, però l’efecte és el mateix) anirà assecant-lo i quan, finalment, el portem a la cassola, la seva qualitat no serà, ni de bon tros, la que hauria pogut tenir si l’haguéssim consumit en un termini raonable de temps.
No em cansaré de repetir-ho. Si al vestidor som endreçats amb els nostres jerseis, camises i pantalons, aquesta endreça hauríem d’aplicar-la també al nostre rebost, al nostre frigorífic i al nostre congelador. Perquè allà hi ha bona part de l’èxit dels plats que preparem, mengem i oferim als nostres amics. Sobretot si som dels que no anem al mercat cada dia. Que no ens agrada o no podem estar pendents dels productes de temporada real i proximitat veritable.

No es tracta d’estar pendents contínuament de l’ordre al rebost. Es tracta de fer, de tant en tant, un parell de cops l’any, una mena de petit inventari que ens permeti saber que falta i que sobra. Un resultat que, probablement, ens obligarà durant uns dies a ajustar els menús per tornar a equilibrar la intendència. Però, que potser no ho fem quan, també en aquest temps, traiem el banyador de l’armari? Doncs apa posem-nos-hi, que no és tan difícil. I el resultat paga la pena. Us ho garanteixo.