Temps de calçots

Uns calçots es couen al foc viu a la Plaça del Poble d'Andorra la Vella
Uns calçots es couen al foc viu a la Plaça del Poble d’Andorra la Vella

El calçot és una hortalissa característica de Catalunya, una varietat de ceba tendra de tija llarga (d’uns 20 o 25 cm) que es conrea entre els mesos de novembre i març. Aquesta hortalissa pertany a la família de les liliàcies comestibles, entre les quals es troben els espàrrecs, les cebes, els alls i els porros.

El nom de calçot, prové de la paraula “calçar”, que és la tècnica de cultiu utilitzada i que consisteixen a anar cobrint de terra les arrels de la ceba tendra perquè la tija busqui la llum i creixi de forma allargada.

El seu origen data de finals del s. XIX, quan un agricultor de Valls conegut a la zona com “Xat de  Benaiges” va cremar unes cebes velles en el foc i en comptes de llençar-les, va acabar menjant-se-les, quan va descobrir que el seu sabor era dolç i saborós.

La popularitat del calçot arriba a partir del s. XX, de la mà de l’Agrupació Penya Artística de l’Olla de Valls, que va decidir començar a fer “calçotades”, és a dir menjars a base de calçots i a convidar a personatges il·lustres de Barcelona.

Encara en l’actualitat és molt habitual organitzar calçotades entre amics i familiars, on a més dels calçots es menja una graellada de carn i botifarres i s’acompanya amb salsa. Sobre la salsa hi ha un gran debat, sobre la seva denominació i sobre els ingredients que hi ha de portar. Molts li diuen romesco de forma generalitzada, encara que per la zona de l’Alt Camp s’empra el terme de “salsa salvitxada” o simplement salsa de calçots, per tal de diferenciar-la del romesco, que és més propi de xatonades i altres plats.

El ritual per a menjar els calçots també és molt singular. Els comensals, amb un pitet, separen les fulles centrals amb una mà, mentre que amb l’altra estiren el calçot cap a dalt, fins que la part blanca queda al descobert. Després, suquen aquesta part a la salsa abans de menjar-lo. Els calçots solen cuinar-se al foc viu i a ser possible amb redoltes, que són les branques podades dels ceps (vinya). Altrament, també es poden fer amb un altre tipus de llenya (olivera, per exemple), a la brasa o, si no hi ha més remei, al forn.

Al foc viu i a la brasa, els calçots queden completament negres per fora i tendres per dins.



Calçotada a Andorra la Vella

Aquest diumenge, 5 de març, se celebra la tradicional calçotada a Andorra la Vella, amb motiu de l’agermanament amb la ciutat bressol de la calçotada, Valls. Hi ha la tradició que, de forma alterna, una delegació vallenca es desplaci al Principat per a elaborar una calçotada popular i, l’altre any, una representació andorrana viatja a la capital de l’Alt Camp per a oferir una escudellada popular. Així, doncs, és temps de calçots i cal aprofitar-ho mentre sigui la temporada.

TOTES LES NOTÍCIES