La transformació de les tecnologies de la informació i de la comunicació que està experimentant el nostre món té efectes decisius en la vida de les persones, en el seu mode de relacionar-se, de treballar, de desenvolupar les seves activitats bàsiques. Potser a totes les famílies rondinem una mica per tants mòbils i tauletes… De fet, s’està configurant un nou món, una nova terra de missió, un espai que no pot ser indiferent a la transmissió de la fe. Les noves tecnologies obren horitzons nous, noves possibilitats que cal explorar amb deteniment i que són una ocasió idònia per a establir lligams de fraternitat i d’entesa entre cultures, pobles i nacions geogràficament allunyats. Ens permeten accedir a mons molt distants i a establir connexions amb persones amb molta facilitat i accessibilitat. Aquesta interacció entre identitats diferents pot fer possible l’emergència d’un món més fratern i solidari, més sensible a la seva riquesa i diversitat. Vivim en el que els experts han anomenat el poble global (the global village), però per a viure-hi dignament, cal una globalització de la solidaritat, dels drets de tots els ciutadans de la terra.

 Com tot fenomen nou, però, cal discernir, atentament, les llums i les ombres que van associades a aquesta novetat. L’ésser humà és, per definició, un ésser social, està cridat, per la seva mateixa naturalesa, creada a imatge i semblança d’un Déu trinitari, a establir vincles, a fer xarxa, a sortir de si mateix, com remarca el Papa Francesc, per anar a trobar l’altre i forjar una comunitat d’amor. No som illes, ens necessitem els uns als altres i no podem créixer al marge de la comunitat. “Som do i estem fets per al do”, deia el Papa emèrit, Benet XVI, en la seva última encíclica, Caritas in veritate. Aquesta sortida de si mateix, demana audàcia, perquè cal superar la por, però és l’únic mode de poder expressar els propis dons en el món i embellir-lo amb la pròpia presència.

 Les tecnologies de la informació i de la comunicació ens permeten establir ponts, crear sinergies, compartir experiències i coneixements i això fa augmentar la nostra visió de la realitat i el sentit de cosmopolitisme. Mai com ara en la història no ens havíem sentit tan ciutadans del mateix món, d’un món global, que és interdependent i fràgil, i en el qual tots estem cridats a entendre’ns i a trobar camins de pacificació. El fenomen de la globalització de les comunicacions és un fenomen ambigu i complex, però representa un salt qualitatiu en la història de la humanitat. No podem caure en la indiferència. El coneixement de les realitats i els sofriments del altres ha de ser un estímul per a lluitar contra el mal, però per a assolir aquest repte, cal vèncer la caiguda en el que el Papa Francesc, a Lampedusa, davant la vergonya dels emigrants abandonats, ha anomenat la globalització de la indiferència. La xarxa ens permet tenir coneixement del que passa a les perifèries de l’existència i això ens obliga a ser més responsables socialment i més curosos amb el medi ambient. Interessa especialment reflexionar sobre el nou marc i esbrinar de quina manera pot afavorir el ple desenvolupament de la persona i el progrés integral dels pobles, que no solament exigeix el seu desenvolupament econòmic, material, sinó també la seva dimensió social i espiritual. Ens convé discernir els signes dels temps i utilitzar el nou marc de les comunicacions per a desenvolupar els nostres horitzons més valuosos i transmetre-hi la fe i la solidaritat.