La publicitat a la xarxa ha experimentat en els últims anys un creixement poc comú. Seguidament oferim un exemple d’això. Després de trenta minuts buscant llibres o llegint ressenyes sobre pel·lícules, descobrirem com tot seguit en els espais publicitaris del nostre correu electrònic per exemple, veiem aparèixer aquests mateixos llibres o pel·lícules que estàvem buscant anunciats per ser comprats per internet. Com aconsegueixen les empreses encolomar-publicitat de les nostres cerques privades? La qüestió és complexa i seria difícil d’explicar. De tota manera aquí només afirmarem que gran part de la culpa la tenen les cookies.

Tot i que molts usuaris identifiquin aquest concepte amb el spam o un virus, de fet, les cookies només són petjades de la nostra lliure circulació per la xarxa. És a partir d’aquests documents que generem que les empreses poden fer aparèixer publicitat del nostre hobbies o articles desitjats.

En la seva voluntat de protegir la privacitat, la Unió Europea ha endurit les lleis vigents sobre el rastre dels usuaris a la xarxa. Antigament (que en aquest cas és un eufemisme de fa cinc anys) els internautes només podien bloquejar el seu rastre. No obstant això només un 5 per cent usava aquesta aplicació del seu cercador. Ara gràcies a la llei anomenada anticookie i expedida des de Brusseles, els usuaris rebran una notificació en què se’ls explicarà el que hem dit fins ara i en la qual podran decidir si amaguen el seu rastre o no.

Si els defensors de la privacitat defensen aquesta mesura com una opció perfectament vàlida, molts altres col·lectius consideren que la llei donarà més avantatge al mercat americà molt més lliure i transformarà l’europeu en un ens de baixa competitivitat.

Per Tecnonews / ACPG – Redacció