A hores d’ara tots sabem el que és tatuar-se. A més, estem en un moment on sembla que s’ha convertit en una cosa de lo més normal. Vegem de totes maneres la idea del tatuatge de manera poètica.

Es tatuen en el nostre cor les experiències que vivim com a emprenedors, d’igual forma que les experiències vitals. Se’ns tatua a foc, tant l’èxit com el fracàs en la nostra ment. En la nostra pell les carícies que no volem oblidar i en la nostra ànima allò que ens deixa petjada per sempre.

Aquestes poètiques comparacions no estan tan lluny de la realitat, parlem d’empresa o de vida. Un tatuatge real és per sempre i en la nostra vida viurem experiències inesborrables. Sabent això val la pena prestar atenció a aquelles coses que preparem per a iniciar i que sentim, ja tan sols preparant-les, que han de ser vitals per a nosaltres.

Que ens deixaran marca. Val la pena entrenar-se com si d’una competició fora. Si fóssim atletes no deixaríem ni un sol dia d’entrenar. Igual ha de ser per a l’inici i el camí que pretenem que sigui de vital importància. Cap atleta que es preï deixa d’entrenar mentre prepara el seu camí. Deixaràs tu d’entrenar? Assegura’t de quin tatuatge vols i deixa que llueixi al màxim.

Segueix-me a www.juanjuncosa.com. Tots els dilluns comentem l’article a www.alpicatradio.com de 14.30 a 15.30h.