Un amic del país, em va presentar fa poc una noieta de Tarragona, una noia que rondava els vint i pocs i era orfe, havia hagut de lluitar molt a la vida al perdre primer al pare i després la mare per culpa del càncer. Tots dos treballaven en una central nuclear. La història és molt trista per la situació personal que la noia ha hagut de passar, però alhora pel que amaga, la part fosca de tot plegat. Durant anys ha estat cobrant de l’estat una ajuda corresponent al que cobrarien els seus pares en vida. Una ajuda, que esclar, no existiria si els seus pares haguessin estat forners, lampistes, venedors de qualsevol cosa o informàtics. Una ajuda que cobra perquè no es parli més del compte del que no cal que es parli.
No m’agrada posar-me en política, i menys en la que no em toca de prop, però em fa autèntica llàstima com els polítics dels municipis del sud de Catalunya s’han venut per un plat de llenties. Tarragona és el cau de merda del país, hi ha dues centrals nuclears, una petroquímica immensa i van patir el famós Cas Castor per culpa del fracking. Tota la porqueria concentrada en pocs quilòmetres de distància en municipis, que ves per on, són dels més rics de Catalunya. I perquè? Doncs perquè de manera indirecta o directa, aquestes indústries deixen els diners a cabassos als llocs on són. Llocs que abans eren força pobres, i on ara els veïns viuen molt i molt bé. Podeu mirar com El Foraster de Tv3 es passejava per Ascó alucinant pel que veia al poble.
Com deia, els polítics són complices de la situació actual. Els pobles i els seus ciutadans s’enriqueixen, però a canvi d’anar destrossant el planeta i alhora posant en perill la vida dels que hi viuen, i dels de tots, perquè si allò peta, a nosaltres ens tocarà igualment el rebre. No és casualitat, que el semen del Camp de Tarragona sigui segons diversos estudis dels de més mala qualitat de la península. I ojo, crec que està molt bé que els que viuen aprop, ja que s’han de menjar la merda, almenys tinguin bons salaris i visquin bé, però potser els diners que el poble guanya hauria d’invertir-los en altres coses més interessants que un canal de televisió municipal, un equip de futbol o mil i una tonteries més. S’haurien d’invertir en la salut del ciutadà, la investigació de les malalties que deriven d’aquestes indústries i, sobretot, en energies renovables que puguin substituïr les que destrossen aquell mateix territori.
És evident que ningú guanyarà unes eleccions a Ascó, Constantí o Vandellòs dient que haurien de tancar les nuclears o la petroquímica, però sense cap mena de dubte caldria conscienciar al ciutadà de a què estem abocant als seus fills. I no parlo només de malalties i possibles efectes que encara desconeixem de conviure en aquests ambients, sinó de realitats com la possibilitat que els seus fills es puguin quedar orfes als 16 anys, però això sí, amb la butxaca ben plena.
