El segle XXI serà el d’una societat envellida, segurament amb un lideratge femení. Amb l’edat els homes es van convertint en persones menys participatives, mentre que les dones es tornen més actives. A partir de l’efecte “niu buit” que es produeix quan els fills abandonen la llar familiar, la dona que es troba sola, es comença a plantejar una nova etapa vital a l’adonar-se que encara té temps per tallar el bacallà.
En les associacions de sèniors, la col·laboració femenina és fonamental. Les dones sènior són les que empenyen amb més força els vagons de l’associació. Aquesta situació, però, és transitòria ja que amb els temps han d’acabar fent de motor. Fins fa poc temps havien de superar el seu baix nivell d’escolaritat i la seva manca professional en la gestió empresarial.
Avui és diferent. Les dones sènior han fet un canvi cultural molt visible. Moltes d’elles a l’estar preparades i experimentades per ocupar càrrecs directius, permet pronosticar, que si ho desitgen, poden perfectament tallar socialment el bacallà, circumstància de la que en sortiran beneficiades elles mateixes però també la resta de la societat. S’ha de dir d’una manera clara i rotunda, que el lideratge de l’envelliment acabarà essent femení i segurament per això les dones viuen més anys que els homes. És sabut que actualment, en molts estudis universitaris, les dones estan prenent la davantera als homes. Quan aquestes dones arribin a sèniors, aquesta situació més favorable del sexe femení, serà molt positiva per a tota la societat.
