Roda el món i torna al mot

Com els agrada, això d’incitar, ara que ho han descobert! És ben bé allò de veure’s emmascarat pel cul de la paella, que diuen a ca meu. L’odiador acusant l’odiatLlegir

Denunciar a tort i a dret. Aquesta és una de les estratègies de l’unionisme visceral per empantanegar la situació, que és el terreny (el llot, el fang, la brutor) onLlegir

Des d’un punt de vista formal, doncs, plicare no ens ha decebut: dona molt de joc. I des del semàntic? Curiosament, la decantació de l’ús d’aplicar vers la definició ‘ferLlegir

Plicare és un verb derivat de plectere, plexum, ‘entrellaçar’, amb una marcada vocació familiar. Des del punt de vista de la producció es troba a la franja alta, ja queLlegir

Benvolgut lector, avui fa exactament cinc-centes setmanes que tu i jo rodalmotegem, que és una cosa que ens vam inventar precisament aquí. Cinc-cents rodalmots, que vol dir gairebé deu anysLlegir

És un terme una mica paradoxal, perquè d’una banda té un aire com mig familiar, a causa de la normalitat amb què el tenim incorporat al nostre lèxic (igual queLlegir

Oh, quines ganes que tenia de tocar la parauleta dels trons! No per res, eh?, no us penseu que sigui per cap fòbia personal vers aquesta gent tan equilibrada, tanLlegir

Avui començaré entonant un mea culpa, i ja entendreu per què. Una autoacusació que crec representativa del que està passant i el que ens està passant. Potser recordareu que alLlegir

No sé quin missatge secret oculta el lligam que uneix aquests dos mots tan aparatosos, però és una casualitat rara. Molt rara. Resulta que tantsedició com rebel·lió, els dos delictesLlegir

Seria molt bonic que l’origen dels nostres mitjans de comunicació de massa fos la primera accepció (‘que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat o grau, oLlegir

Unes quantes setmanes de titulars hauran fet més per aquest mot que tres segles llargs d’existència. Mediació és paraula documentada per primer cop l’any 1696, però per a la granLlegir

De tots els mots tòtem que conformen la punta de la piràmide d’un idioma, aquells dels quals no es pot prescindir (que no són gaires: aquí hem vist, per exemple,Llegir

Un parany verbal freqüent en l’àmbit dels jocs de paraules consisteix a aprofitar la polisèmia del terme viola, que designa tant la 3ª persona del present d’indicatiu del verb violarLlegir

Avui començo amb un parèntesi per decebre els qui m’havien demanat de disseccionar tumultuós: no solament no té gaire interès filològic (del llatí tumere, ‘estar inflat’) sinó que no téLlegir

L’entronització dels 715 alcaldes a la plaça de Sant Jaume deu haver provocat un sentiment ambivalent als lingüistes que n’abominen. La imatge de suport popular i de força col·lectiva eraLlegir

El premi al mot més pintoresc de l’estiu se l’endú, indiscutiblement, bol·lard. Quan va començar a circular, l’endemà de l’atemptat, en versió castellana (bolardo), em vaig posar a tremolar. “DeLlegir

Em penso que no ho especificat mai, perquè segurament ho dec haver donat per descomptat: una de les condicions autoimposades per a aquest retrat verbal del conflicte que tenim enLlegir

Enumerats uns quants exemplars de termes que al llarg de tres anys i mig hem descartat, per acabar aquesta tongada toca fer autocrítica. Perquè si ja hem vist que eraLlegir

Continuant amb els termes descartats per a formar part de la insigne collita de bales verbals del procés, la categoria dels que-apunten-bones-maneres-però-no-prou és la més nombrosa. Liquidar (“Rajoy acusa PuigdemontLlegir

Al llarg dels tres anys i mig de rodalmotejar us he parlat alguna vegada de la cuina de la secció: com se seleccionen els termes que hi han d’aparèixer, deLlegir