Poder i addicció
Avui començaré entonant un mea culpa, i ja entendreu per què. Una autoacusació que crec representativa del que està passant i el que ens està passant. Potser recordareu que alLlegir
Avui començaré entonant un mea culpa, i ja entendreu per què. Una autoacusació que crec representativa del que està passant i el que ens està passant. Potser recordareu que alLlegir
No sé quin missatge secret oculta el lligam que uneix aquests dos mots tan aparatosos, però és una casualitat rara. Molt rara. Resulta que tantsedició com rebel·lió, els dos delictesLlegir
Seria molt bonic que l’origen dels nostres mitjans de comunicació de massa fos la primera accepció (‘que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat o grau, oLlegir
De tots els mots tòtem que conformen la punta de la piràmide d’un idioma, aquells dels quals no es pot prescindir (que no són gaires: aquí hem vist, per exemple,Llegir
Avui començo amb un parèntesi per decebre els qui m’havien demanat de disseccionar tumultuós: no solament no té gaire interès filològic (del llatí tumere, ‘estar inflat’) sinó que no téLlegir
El premi al mot més pintoresc de l’estiu se l’endú, indiscutiblement, bol·lard. Quan va començar a circular, l’endemà de l’atemptat, en versió castellana (bolardo), em vaig posar a tremolar. “DeLlegir
Enumerats uns quants exemplars de termes que al llarg de tres anys i mig hem descartat, per acabar aquesta tongada toca fer autocrítica. Perquè si ja hem vist que eraLlegir
Continuant amb els termes descartats per a formar part de la insigne collita de bales verbals del procés, la categoria dels que-apunten-bones-maneres-però-no-prou és la més nombrosa. Liquidar (“Rajoy acusa PuigdemontLlegir
Al llarg dels tres anys i mig de rodalmotejar us he parlat alguna vegada de la cuina de la secció: com se seleccionen els termes que hi han d’aparèixer, deLlegir
Al seu moment, quan el partit d’Ada Colau i Xavier Domènech va trobar finalment la denominació que buscaven, no en vam fer gaire cas, però ara que, uns quants mesosLlegir
La persona prudent, cautelosa o previnguda també pot ser cauta, però la parla oral sempre ha rebutjat aquest adjectiu, probablement perquè en la versió masculina és força incòmode de pronunciar.Llegir
La prova més clara que això de la llengua és sobretot costum (vull dir, que els fets i fenòmens lingüístics tenen molt més a veure amb l’adaptació que no pasLlegir
Quin goig per al lingüista trobar-se amb termes com aquest, tan aparentment senzills i en canvi amb tanta personalitat! Només espero que per al lector el gaudi de descobrir-ne laLlegir
Que els verbs generin substantius no és pas fenomen infreqüent. No és tan habitual com al contrari (de capsa, encapsar, per exemple), però tampoc és rar. És el cas, talLlegir
Com si d’una vàlvula d’escapament es tractés, de tant en tant l’astracanada tan típicament hispànica es materialitza i salpebra la tensió d’un conflicte polític creixent amb una xarlotada que ensLlegir
Fòrum d'Economia 2024