Gramàtica (Page 6)

Més que la capacitat lingüística de la presidenta del Parlament, infreqüent en un gremi com més va més mediocre, m’ha sorprès que violació encara no hagués aparegut en aquesta columna. Bé, dicLlegir

Tants anys com fa que parlem de conflicte i de cop i volta, amb aquella aparent senzillesa que transmet la quotidianitat, pam, ja tens la forma màxima d’expressió del conflicteLlegir

Una paraula tan simpàtica i alhora tan pobra… Tan pobra de família, perquè té un germà i prou: el substantiu calendar (‘inventari dels documents pertanyents a una casa, una família o unaLlegir

Si sou o heu estat excursionistes és més que probable que el terme refugi us resulti familiar: per als qui ens agrada caminar per les altures, els refugis de muntanya són comLlegir

He posat aquest títol expressament per cridar-vos l’atenció sobre la característica principal d’aquest mot: la tensió entre la versió suposadament patrimonial (blocatge, precisament) i la suposadament moderna (bloqueig). La primeraLlegir

Un dels avantatges de ser endreçadet és que no perds tant de temps buscant coses. Em llanço la floreta a mi mateix perquè el sainet del Parlament de la setmanaLlegir

Fi és un mot que sempre ens ha portat problemes: no sabem mai si és el fi (masculí) el que justifica els mitjans o bé la fi (femení), i no ésLlegir

Com que resultaria una mica difícil de justificar la presència d’aquest adjectiu en una columna dedicada als mots del conflicte, no us enganyaré: avui vull parlar de futbol, concretament deLlegir

És un d’aquells mots que donarien per a unes quantes preguntes de concurset, perquè realment es porta l’oli. D’entrada, encara que tingui família (de seguida la veurem), sembla quasi òrfena,Llegir

Derivativament parlant, podríem dir que ens trobem davant d’un mot inflacionat. És a dir, que té molta més presència real i simbòlica que no pas pes en el diccionari. ALlegir

En els últims articles hem fet rodar un mot tan poc il·lustre com pixar i ara seguim amb un de no gaire més senyorial, ben mirat. A veure, entenguem-nos: la farmàciaLlegir

Il·lustràvem la setmana passada, prèvia disculpa per la vulgaritat del subjecte, la potent personalitat del verb pixar i els seus derivats. Com ara els esmentats verbs compixar i repixar. Aquest darrer va engendrar alLlegir

Té alguna cosa d’irreverent començar l’any tocant un tema tan poc edificant com aquest, ben cert. Però l’actualitat mana, i de fet haver de conviure amb els nostres veïns deLlegir

El mot d’aquesta setmana és segurament el més conegut de la llengua afrikaans, que ja és una trista gràcia, també. I alhora una mena de paràbola històrica. Segurament el primerLlegir

Cúpula és un mot que a mi em resulta d’allò més suggerent. Si aquesta secció fos de tema lliure, el primer que faria seria aprofitar-ne el potencial poètic per buscar-li rimaLlegir

D’acord, aquest cop ho haig de reconèixer: el mot d’avui té una relació certament vaga amb el conflicte que ens ocupa, per no dir nul·la. Ara jo podria agafar iLlegir

Per concloure la repassada als derivats més coneguts del terme ment que vam fer la setmana passada hem de visitar per força la branqueta de comentar. De fet constitueix la mésLlegir

La ment és un misteri, diuen els especialistes mèdics, i tots sabem que tenen raó, perquè nosaltres mateixos som els primers sorpresos de les coses que passen a la nostra.Llegir

És probable que us demaneu què hi fa aquest mot en aquesta secció. Quina relació té amb el conflicte Catalunya-Espanya, si últimament no ha passat res de concret, ni hiLlegir

Bussejant en la sorprenent i fascinant família d’ànima, el dia passat vam acabar amb la simpàtica tètrada dels acabats en -ànime: equànime, unànime, pusil·lànime i el pintoresc longànime. En realitat exànime també correspondria a aquest grupet, però,Llegir