Català

És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa)Llegir

El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?)Llegir

O més ben dit el dilema de Cap d’Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontarLlegir

Cada any passa una mica la mateixa: trobes que l’esperit d’aquestes festes hauria de permetre deixar una mica de banda, ni que sigui provisionalment, la batalla quotidiana (ni que siguiLlegir

Que lo verbal emmiralla lo moral és una veritat que els filòlegs sabem més bé que ningú, i ara us ho demostraré amb un petit exercici. Lluny de banalitats comLlegir

No busqueu el mot d’avui al diccionari que no l’hi trobareu. Per no trobar-hi, ni tan sols hi surt el verb trallar, que és el que va donar origen alLlegir

No ho faré perquè seria malbaratar una mica el terme, però el rodalmot d’avui es podria omplir només amb peculiaritats del protagonista, sense haver de recórrer a cap familiar. PerLlegir

Què diríeu que hi ha més a Catalunya, puigs o pujols? Perdoneu, ho formulo millor: quin cognom creieu que és més freqüent, Puig o Pujol? Doncs, Idescat en mà, guanyaLlegir

Constitueixen una petita anomalia dins del diccionari, un illot minúscul format per una vintena escassa de termes que comencen amb aquest dígraf impossible: pn-. Però no us penseu, eh?, no elsLlegir

No parlaria d’aquesta noia de qui ja ha parlat tothom si no fos perquè la qüestió del nom em sembla certament interessant, pel que representa i sobretot pel que implicaLlegir