La junta directiva del Retaule de Sant Ermengol ha decidit suspendre enguany les representacions del seu espectacle medieval inspirat en la vida del bisbe Ermengol. El motiu, com amb molts altres esdeveniments, és la prevenció de la COVID-19.

Enguany la posada en escena del Retaule estava prevista entre els dies 1 i 8 d’agost. El muntatge compta cada any amb un escenari excepcional: el claustre de la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. A l’edició de l’any passat, la 46a, la xifra de públic va ser de 800 persones.

El Retaule de Sant Ermengol s’organitza gràcies a la implicació voluntària d’un centenar de persones, la gran majoria veïns de la Seu. Una setantena hi participen com a actors, i la resta són tècnics o bé ajudants. La proposta cultural s’ha consolidat amb el pas dels anys i actualment aplega urgellencs i urgellenques de totes les edats i condicions, cosa que l’ha convertit en un emblema de l’activitat cultural de la ciutat.

Aquests darrers anys s’ha treballat per apropar el Retaule a nous públics -sobretot joves i turistes- i la direcció artística ha anat a càrrec de l’actor i escenògraf puigcerdanès Xavier Piguillem, que n’ha renovat alguns aspectes. L’any passat, per exemple, es va suprimir la figura del narrador i aquest es va substituir per l’aparició en escena de les Velles d’Ayguatèbia, tres actrius que representen unes dones de mitjan segle XX que comenten què passa a la representació. Aiguatèbia és un poble de l’Alt Conflent, a tocar de la Cerdanya, on se suposa que va néixer el bisbe Ermengol l’any 979. De fet, el nucli havia format part antigament del Capítol Canònic de la Seu. Més endavant en la història, al segle XVII, va ser un important focus de resistència contra l’ocupació francesa causada pel Tractat dels Pirineus, fins al punt que l’any 1673 les tropes de Lluís XIV van cremar totalment el poble.

La representació, creada per Esteve Albert l’any 1957, té com a protagonista Sant Ermengol i s’hi destaca el fet que va ser un dels personatges més rellevants de la seva època a Catalunya. L’obra recorda la influència que va tenir no només en l’àmbit religiós sinó també en la consolidació i expansió del territori d’Urgell ara fa un miler d’anys, com a impulsor de la construcció de ponts i camins per millorar les comunicacions. Precisament la seva mort es va produir a causa d’un accident al Pont de Bar, on va caure d’una bastida.