susanna tortosa

L’escriptora Susanna Tortosa i Tudela és l’autora de ‘La porta tancada’ (Ushuaia Edicions, 2014), un llibre de relats que ha pogut publicar gràcies al micromecenatge.

Com vas decidir recopilar els teus relats en un sol llibre?
Sempre m’ha agradat molt llegir i en els darrers anys ha sorgit la meva vocació d’escriptora, primer creant contes infantils i després relats per adults. Escrivint he trobat la meva essència i ara he volgut fer un pas endavant recollint el material que tenia en un sol llibre, per poder mostrar als altres el que m’agrada fer.

Quin nexe tenen en comú?
En general no tenen cap nexe en comú, són històries completament diferents unes de les altres. No he volgut cansar al lector escrivint sobre els mateixos temes, ben al contrari, els relats tenen distintes llargades i continguts de forma expressa. El que potser tenen tots de forma similar és el que desprenen, però per saber-ho l’haureu de llegir, perquè la percepció de cadascú és única.

Per què els precedeixen Haikus (petits poemes d’origen japonès)?
He volgut incloure un element distintiu al meu llibre. Els Haikus són una petita introducció al que després es desenvoluparà en el relat. Llibres de relats, n’hi ha molts, però que aquests vagin acompanyats de Haikus, no.

Per què el títol de ‘La porta tancada’?
‘La porta tancada’ és l’últim relat del llibre, el que he escollit com a cloenda. A part d’això, els escriptors tenim símbols en els que recolzar-nos a l’hora d’escriure, surten inconscientment. Jo he descobert, després de seleccionar els relats d’aquest llibre i de posar-li el títol, que un dels meus símbols és ‘la porta’. Les portes metafòricament tenen molt de contingut, hi ha frases fetes que ho reflecteixen. En el llibre hi trobareu diversos relats on hi surten portes, una porta tancada sempre convida al misteri.

Curiosament, una gran porta oberta il·lustra la portada.
Entre el títol i la il·lustració he construït el que podríem dir en literatura un oxímoron per a que el lector es faci la mateixa pregunta que tu em fas a mi i així tingui interès per llegir el llibre.

On busques i trobes la inspiració?
La inspiració no ve a mi màgicament, ja m’agradaria, però no és així. De vegades les històries les treballo mentalment durant dies i quan em poso a escriure acabo de perfilar el que vull explicar. Altres vegades començo a escriure en blanc i mica en mica vaig desenvolupant el relat, sense tenir idea de com acabarà. En alguns relats tinc el títol abans que la història i en altres és a l’inrevés. En resum, no tinc un mètode establert i crec que així és més divertit.

Què fas quan acabes un relat?
Un cop escrit el conte, la qüestió és llegir i rellegir i canviar i tornar a canviar paraules, punts, comes, amb la finalitat de polir el text. Escriure és difícil i escriure bé, encara més. De fet, crec que mai acabaria de revisar un dels meus relats, però això passa en totes les coses que un és capaç de crear, no crec que només em passi a mi.

Els teus personatges són propers o llunyans?
Els meus personatges són molt propers. De fet, són una barreja de persones que he conegut o que conec, fins i tot tenen coses meves, però en cap cas sóc jo, ni ningú en concret del meu entorn. He combinat diferents personalitats i diferents trets físics per obtenir gent que podem identificar fàcilment. Tampoc cap història és autobiogràfica, tot és inventat encara que també pugui esdevenir real. El que és fantàstic d’escriure és poder fer un trencaclosques amb les dades que tens sobre el que has viscut, sentit o t’imagines que algú pot experimentar. Tot plegat és molt enriquidor.

Com combines ritme i suspens?
La clau per una bona història es que t’atrapi i tinguis ganes de saber què passarà després. Les dificultats dels personatges, les seves contradiccions, les seves debilitats i fortaleses fan que vulguis saber més d’ells, del que faran i de com resoldran les situacions, si és que les resolen. No em recreo en les descripcions ja que personalment m’acaben embafant i d’aquesta manera el relat és àgil i explica situacions concretes, no cal guarnir-les amb abstraccions, donant voltes sobre el mateix tema. El que sí cal és trobar un final sorprenent, i això és difícil d’aconseguir.

Busques que el lector adopti una actitud activa?
No necessàriament. La pregunta de la contraportada on diu —Vols saber què hi ha darrera la porta tancada? és en realitat una provocació per convidar a llegir el llibre, per gaudir d’una lectura lleugera i fresca on es descriuen sentiments, emocions i situacions davant la vida, l’amor i la mort. El lector s’ha de deixar portar per la història de manera relaxada i tranquil·la, sense esperar res. D’aquesta manera podrà endinsar-se en els meus relats.

Com valores haver pogut publicar a través del micromecenatge?
Que una editorial de renom et vulgui publicar un llibre sent un autor desconegut és molt difícil, per no dir impossible. Hi ha molta gent que escriu i que ho fa molt bé, així que per mi, publicar només era un somni, ja que no em podia permetre finançar-me l’auto-publicació.

Com han reaccionat els teus primers lectors i lectores?
Els meus lectors i lectores han reaccionat meravellosament. Tot són elogis i estic molt contenta amb la resposta que estic tenint del meu llibre. En general coincideixen en que és un llibre fàcil de llegir, que transmet passió i sensibilitat i que les històries enganxen. Què més puc demanar? També valoren l’originalitat dels Haikus, ja que són un exercici mental interessant per desxifrar en poques paraules un pensament determinat que després es desenvolupa amb comoditat durant el relat.

Després de ‘La porta tancada’ quina nova porta t’agradaria obrir?
He de ser prudent, primer he de veure la resposta del meu primer llibre, abans de planificar-ne un altre. Però si el meu públic m’anima tal i com ho està fent, està clar que continuaré el meu camí d’escriptora. Per altra banda, també escric contes infantils personalitzats. Als nens els encanta veure el seu nom i la seva foto, o el muntatge de la seva cara en una il·lustració (que també faig jo) d’una fada, un follet del bosc, un ogre, una princesa i altres personatges fantàstics. Aquest és un projecte que paral·lelament a l’escriptura per adults també m’agradaria tirar endavant d’una forma més seriosa.

Per Ramon Texidó | AMIC / AMIC – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada