Susana, per favor, no se’t passi pel cap  pensar que, per ser dona o per ser andalusa, has rebut una bufetada; millor creu-te que, el cop que t’han donat, fins i tot els que van avalar la teva candidatura, és conseqüència, potser, del teu victimisme, més proper a una “Pantoja superstar” que no pas a una líder d’esquerres.

M’imagino que la supèrbia que t’acostuma a acompanyar –com una “grande de España”, feta baronessa- no et deixarà, ni tanmateix, qüestionar-te el per què, els militants de base, t’han enviat a fer punyetes, posant novament al capdavant a un Pedro Sánchez a qui vàreu fer fora, per voler portar a la pràctica la no investidura d’un Mariano Rajoy esquitxat pels assumptes de corrupció del seu partit, defensant-ho així durant la campanya electoral amb el “no és no”.

A lo millor la gent ja n’està farta de menjar cargols, sense saber ben bé si són carn o peix… potser al poble li agrada conèixer clarament si allò que se li posa al plat és una cosa o altra…

Quan surti publicada aquesta reflexió ja hauran passat dotze dies i, segurament, estaràs una mica més minsa amb l’ajut de la “vella guarda” que ha contribuït a fer-te perdre; dona’ls-hi les gràcies!!!

El teu temps ja ha passat i no sé què més podràs fer… Ara, per lògica, li toca decidir al guanyador com compensar la frustració d’aquells social demòcrates que s’han vist defraudats per la cançó de sempre, la del “donde dije digo, digo Diego”. Pensa, Susana, que “la dona del cèsar, a més de semblar honrada, ho ha de ser”, i potser no has estat escollida perquè els militants han vist en tu la primera part de la dita i no t’hi han trobat a la segona… Així doncs, et cal assumir que “quién las da la toma” i que “a quién le pique, ajos coma”.

M’imagino que passaran moltes més coses, perquè la política és sempre la “història inacabable”. Els teus companys de la gestora deuen haver quedat tan tocats com tu i, qui sap si es veuran abocats a un enterrament polític sorpresa… Jo, me’n alegro molt de la victòria de les bases i del retorn del liderat d’algú que, almenys, va ser coherent entre allò que va dir i allò que volia fer. Susana… “cuando un amigo se va, algo se pierde en el alma”…