El món muixeranguer, el projecte de Base de dades de l’Associacionisme català contemporani, la tradició i la modernitat en la cultura popular o una conversa amb l’antropòleg Josep Fornés són algunes de les propostes que ofereix el nou Canemàs 19. Editada per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la publicació estrena una nova imatge, amb un disseny més modern i actual i un protagonisme destacat de la fotografia per tal d’arribar a més públics, però mantenint la seva aposta per la reflexió i anàlisi.
Una de les principals novetats del nou número és la incorporació d’un dossier central amb diversos articles al voltant d’una mateixa temàtica. La idea és poder oferir perspectives i veus diferents sobre un tema, configurant un espai de debat i diàleg per afavorir la reflexió. En aquest cas el tema escollit és ‘Cultura popular: Tradició i modernitat’, el cicle de taules rodones organitzat durant l’any 2019 per l’ENS i l’Ateneu Barcelonès, que va debatre sobre diverses expressions populars: els Tres Tombs, les societats musicals, l’art catifaire, els gegants i el bestiari festiu, i el pessebrisme.
A banda d’aquest tema central, la revista segueix mantenint el seu caràcter multitemàtic, amb diversitat de propostes i d’autors (investigadors, responsables d’entitats, institucions, etc.). Hi destaquen, entre altres, articles sobre dos interessants projectes. El primer, el de Ramon Arnabat sobre la ‘Base de dades de l’Associacionisme català contemporani (1868-1980)’, que impulsen l’Institut Ramon Muntaner i el grup de recerca ISOCAC de la Universitat Rovira i Virgili. I el segon, sobre l’Ecomuseu Urbà Gitano de Barcelona, de l’Associació Cultural Carabutsí, una entitat ubicada al barri del Raval de Barcelona que treballa en la reivindicació del patrimoni de les comunitats gitanes que hi viuen.
En l’àmbit de la divulgació d’expressions o festes patrimonials, el folklorista Xavier Orriols analitza sota el títol ‘La cultura popular als Països Catalans’ els models festius presents a les terres de parla catalana i l’evolució que han tingut en les darreres dècades. A més, l’arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi, Jordi Sacasas, reflexiona sobre ‘La campana, entre el simbolisme i la quotidianitat’, i Enric Sorribes, Kassim Carceller i Joan Bofarull firmen un text sobre el Panorama del món muixeranguer.
Les pàgines inclouen també una conversa amb el mestre i antropòleg i exdirector del Museu Etnològic i de Cultures del Món Josep Fornés, qui parla de la seva vida professional i els seus projectes, i repassa, amb la seva mirada sempre crítica i punyent, de l’actual moment que viu de l’associacionisme cultural.
Un disseny més actual
Després de vuit anys i 18 números sense canvis, el Canemàs 19 presenta una profunda transformació en la seva imatge, renova les tipografies i les cobertes i dona més protagonisme a les imatges. Tot això, sense renunciar al seu objectiu d’esdevenir un espai de reflexió teòric i d’estudi del món de la cultura popular catalana
Ens de Comunicació
