Després de competir en la Secció Oficial del 70è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià, on va ser reconegut amb el Premi Fipresci de la crítica internacional, arriba als cinemes un dels títols més notables del cinema català del 2022, “Suro” del debutant Mikel Gurrea. El curtmetratgista donostiarra – “Los gatos del tejado” (2009) “Foxes” (2015) o “Heltzear” (2021) – ha fet el salt al llargmetratge amb aquesta pel·lícula en català després d’instal·lar-se a Catalunya en motiu dels seus estudis de cinema a Barcelona.
Resident a casa nostra, Mikel Gurrea va treballar una temporada com a traginer pels llevaires de les sureres, feina que el va inspirar, finalment, per a rodar uns anys més tard el film que ara tenim en cartellera, “Suro”.
La pel·lícula s’obre amb una parella jove barcelonina, Elena (Vicky Luengo) i Ivà (Pol Lòpez), que se’n va a viure a una zona rural envoltada d’alzines sureres en un mas abandonat de la família d’ella. Són arquitectes i amb els diners que treguin de la lleva del suro de la finca que han heretat es proposen reformar i redissenyar la masia. El contacte amb la terra i el bosc condicionarà les seves vides i posarà a prova la parella en la seva adaptació al nou medi. Els treballs d’arrancar l’escorça de l’alzina surera acabaran per a fer emergir pulsions i conflictes insospitats en una parella conformada per diferències de caràcter i de criteri.
Les relacions de poder, de lideratge, no només es plantegen en el tracte a la colla de treballadors a càrrec seu, sinó que també els du a redefinir els seus respectius rols dins la parella. També irromp el racisme, com un substrat arrelat en el món del camp, amb una quadrilla de collidors formada per gent veterana del país i un grup de marroquins, subcontractats. En aquesta situació cobra protagonisme la figura d’un jove marroquí (Ilyass el Ouahdani), focus de conflictes laborals i, de retruc, de tensions en la parella urbanita, trastocant la seva vida en comú, posant el dit en la nafra de les seves contradiccions i ambigüitats.
La terra i el bosc sembla que ens connecta amb un costat primitiu, salvatge, uns condicionants que acabaran modelant i transformant aquesta parella de ciutat nouvinguda en una comarca interior. Construir un anhelat projecte de futur al bosc serà una dura prova de resistència, una àrdua història de supervivència, sobretot per culpa de la duresa de l’entorn i de la feina. A més, tenim una amenaça externa, una força enemiga, el risc del foc devastador, un perill en un país mediterrani i atramuntanat, una força apocalíptica que ho pot destruir tot.
L’esplèndida pel·lícula “Suro” ha aconseguit una nominació als Goya com a millor direcció novell
a la feina de realització de Mikel Gurrea. I ens deixa un gran treball actoral dels seus dos protagonistes principals, d’una banda, la mallorquina Vicky Luengo – l’actriu de la sèrie “Antidisturbios” (2020) de Rodrigo Sorogoyen i una de les noies de “Chavalas” (2021, Carol Rodríguez Colás) –, interpretació reconeguda amb una nominació als Goya com a millor actriu. I, de l’altra, el català Pol Lòpez – actor procedent sobretot del camp de l’humor televisiu i del teatre i poc prodigat en cinema – que repeteix amb el cineasta Mikel Gurrea després de protagonitzar el seu escabrós i fosc primer curtmetratge, “Primo” (2008)
