És curiós, però hi ha un paral·lelisme interessant entre les morts del fundador d’Apple, Steve Jobs i el cantautor espanyol Manolo Tena. Segurament, amb altres personatges, però quedem-nos amb aquests dos i és que coincideixen en què potser podrien haver evitat morir tan, relativament, joves.

Així, Tena va morir als 64 anys i no va començar a rebre tractaments mèdics contra el càncer que patia fins poc abans de caure. I és que preferia els anomenats remeis naturals. Malgrat que li havien diagnosticat càncer no va ingressar en un hospital fins uns tres mesos després del diagnòstic. És impossible saber si hauria superat la malaltia d’haver seguit les indicacions dels metges des del principi però, potser, ells haurien pal·liat el seu patiment. Quelcom semblant li va passar a Steve Jobs, que va morir amb 56 anys. Jobs, segons va explicar el seu biògraf Walter Isaacson, va intentar moltes coses per combatre el càncer de pàncrees que patia, exceptuant la medicina tradicional. Així es va lliurar a sucs de fruites especials, acupuntura, remeis de l’àvia i altres tractaments de característiques similars. Fins i tot va anar a espiritistes. Nou mesos abans del seu decés, va accedir finalment a ser tractat per metges i cirurgians. Però ja va ser massa tard. Qui sap el que hauria passat si hagués fet el mateix des del principi.

La medicina convencional té molts defectes i sovint falla però és molt més fiable, habitualment, que el que s’anomenen pràctiques alternatives. No dic jo que alguna vegada no funcionin millor, habitualment per l’efecte placebo, és a dir per l’autosuggestió. O que els metges no puguin aprendre de molts remeis tradicionals amb herbes o de l’acupuntura. És possible. Però el que està clar és que ha salvat i allargat moltes vides. És la medicina convencional la que ha aconseguit acabar amb la verola i el xarampió i la que està tenint molts avenços en la lluita contra el càncer. La que ha aconseguit que l’edat mitjana de la població als països occidentals (i en menor mesura també als altres) s’hagi duplicat en menys d’un segle. Podem abominar dels seus errors, de les manipulacions de les indústries farmacèutiques i la fredor d’un part significativa dels metges i podem demanar que no ens tanquem a altres pràctiques tradicionals. Però no podem rebutjar el que ja ha funcionat. Perquè les alternatives més habituals estan clares. Potser, només potser, si Steve Jobs hagués estat menys crèdul, ens estaria delectant amb un nou aparell genial i Tena amb una altra de les seves cançons genials. Però no ha estat així en aquests casos i en altres que, segurament, no coneixem.