St. Pau VIè. apòstol de Crist i servidor fidel de l’Església

Avui és proclamat sant el Papa Pau VIè., nascut a Concesio, Brescia, el 26.9.1897, i mort a Castel Gandolfo, el 6.8.1978. Una canonització molt desitjada i que porta molta alegria al Poble de Déu. Giovanni Battista Montini fou el Successor de Pere durant quinze anys (1963-1978) i entre els elements més decisius del seu pontificat destaca la continuació i clausura del Concili Vaticà II, que havia estat convocat per Joan XXIII. Inicià el seu pontificat renunciant a la tiara que subhastà per als pobres. Fou ell qui ens va donar els grans llibres de la reforma litúrgica que encertadament anomenem de Pau VIè. I també els grans textos magisterials del diàleg, el progrés dels pobles i la sol·licitud pels pobres, l’amor a la vida i a la família segons els designis de Déu i responsablement, de l’anunci joiós de l’Evangeli, el celibat i el Credo renovat.

A l’edat de 22 anys, va ser ordenat sacerdot i enviat a Roma a estudiar. Quatre anys després, se’l cridà a la Secretaria d’Estat, on va restar-hi 30 anys. El 1954, a l’edat de 57 anys, va ser nomenat Arquebisbe de Milà i poc després Cardenal. Allí va ser conegut aviat com l’«arquebisbe dels pobres», per la seva amistat amb els treballadors de les fàbriques que visitava. El 21 de juny de 1963, va ser elegit Papa, i va prendre el nom de Pau VIè., comprometent-se a continuar l’obra renovadora del seu predecessor. Va protagonitzar importants canvis en l’Església: l’abraçada cèlebre amb el patriarca Atenàgores el 1964 i el mutu aixecament d’excomunions, i el 1975 el bes dels peus del metropolità Melitó de Calcedònia. Els grans viatges apostòlics i evangelitzadors, amb visites als 5 continents: Terra Santa (1964), Bombai (1964), Nacions Unides (1965), Fàtima (1967), Turquia (1967), Colòmbia (1968), Ginebra-Suïssa (1969), Uganda (1969) i Àsia Oriental, Oceania i Austràlia (1970). Les seves encícliques: Ecclesiam Suam (1964), Mense Maio (1965), Mysterium Fidei (1965), Christi Matri (1966), Populorum Progressio (1967), Sacerdotalis Caelibatus (1967), i Humanae Vitae (1968). I entre moltes Exhortacions apostòliques, dues de molt significatives: Gaudete in Domino (1975) sobre l’alegria cristiana, i Evangelii Nuntiandi (1975) sobre l’evangelització.

Reformà i internacionalitzà la Cúria, treballà molt per l’ecumenisme, donà empenta al Sínode de Bisbes (en convocà 5) i en darrer terme a l’Església de comunió i de servei que el Vaticà II havia reclamat. Home de finesa i d’intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església. Ell ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església estimada, i a servir la humanitat, ja que sofrí molt a causa de les crisis de tot tipus en el postconcili. D’ell va dir el Cardenal Eduardo Pironio, el seu confessor: «La seva vida i el seu ministeri manifesten un home de profunda oració, de particulars experiències contemplatives, d’especial penetració de les Escriptures i els misteris de la Fe. Un home contemplatiu, sempre conduït per l’Esperit Sant (…) Va patir molt. Li van tocar temps difícils; indubtablement, els més difícils del segle, si tenim en compte els dolors del món i la problemàtica de l’Església. L’aplicació del Concili no va ser fàcil (no ho és encara) (…) No van faltar veus (de dretes o d’esquerres) que el culpessin, en aquesta crisi de l’Església, o d’excés d’audàcia o de manca de coratge. Sembla que el capità de la barca tingués sempre la culpa de la fúria de les tempestes». La seva festa se celebra el 26 de setembre. Agraïm la vida i els exemples del gran Papa Pau VIè., i que ell pregui per la unitat de l’Església i ens ajudi en el camí de l’evangelització!