En els últims anys hem viscut un procés d’atomització de les plataformes que ofereixen continguts a internet. L’streaming s’ha convertit en la mina d’or i ja són pocs els que consumeixen vídeos o escolten cançons a través dels vells models de difusió d’informació. Òbviament no és un món caduc, perquè la televisió o la ràdio continuen tenint la seva quota d’audiència, no obstant això, actualment resulta impossible entendre el nostre món si no tenim en compte plataformes com YouTube, HBO, Netflix o Spotify.

Dit això, resulta interessant fixar-nos en com s’ha desenvolupat la indústria de l’streaming en els últims anys. Ara mateix resulta complicat identificar perquè serveixen aquestes plataformes. És YouTube una televisió, un canal de música o un mitjà d’informació?

Prova d’això és l’últim moviment iniciat per Spotify que promet trencar amb les regles del mercat. La plataforma de música en streaming ha anunciat el llançament de la seva pròpia plataforma de vídeos en streaming que estarà integrada en la versió per a ordinadors i en l’app d’Spotify. A diferència de YouTube on els subscriptors de pagament són els únics que poden visualitzar els continguts en segon pla, Spotify ha assegurat que permetrà a tots els seus clients -també els qui no paguen- poder decidir si escolten solament l’àudio del vídeo mentre fan altres tasques en els seus dispositius.

Fins avui els creadors de contingut que manufacturaven vídeos, si volien tenir presència a Spotify només podien fer-ho mitjançant podcast, és a dir amb programes de ràdio que no tenien vídeo. Amb aquesta actualització, s’obre un ventall de possibilitats enorme dins de l’aplicació que demostra que les empreses de contingut han d’estar preparades per a oferir tot tipus de productes. Dit això, sembla obvi que en un futur podria succeir que YouTube oferís videojocs en línia o que Netflix es llancés cap als audiollibres. Tot pot passar.

Per Tecnonews