El poble francès ja ens ha assignat al nou Co-príncep. Per qüestió de protocol només ens cal dir: “Soyez le bienvenue, monsieur le Co-prince”.

El punt definitiu, però, per saber com anirà encaminada la política francesa no la sabrem fins el mes de juny, quan se celebrin les eleccions legislatives i es constitueixi un nou mosaic a la Assamblea Nacional.

De moment França ha escollit un Cap d’Estat que també serà el nostre, que s’ocuparà més de la política exterior, deixant els afers interns –per dir-ho d’alguna forma- a un Primer Ministre.

Pel que fa a nosaltres, al Poble Andorrà, tant ens pot afectar l’elecció de la Presidència, així com els resultats del legislatiu. El panorama actual de casa nostra, política i socialment, ha canviat molt d’ençà què el llavors Co-príncep Sarkozy, amb el Govern liberal de l’Albert Pintat, ens va donar un ensurt pel tema dels paradisos fiscals…

Per sort ens hem vam sortir –com sempre hem aconseguit fer-ho- i  tant de bo què, per Macron no siguem com un fill desconegut a qui vegi com un bastard.

Tenim molts reptes per endavant que han de marcar el nostre futur i, desitjo de tot cor, què el nou Co-príncep no ens escanyi i ens ajudi a preservar la nostra identitat com a poble sobirà, acceptant les decisions que els andorrans anem prenent en aquest trajecte tant transcendental per a la nostra historia.

Som molt petits. Negociar tots sols davant una Europa “depredadora”, no és pas el mateix que fer-ho agafats de la mà d’un pare que reconeix la paternitat d’un fill que potser no coneixia , fruit d’una relació històrica, de molts segles enllà…

Dit això, deixo anar una proposta que potser semblarà una bestiesa, però la formulo amb tot convenciment i humilitat:

Sabent que molt possiblement la majoria de francesos no saben que el seu President de la República esdevé també el nostre Co-príncep, ¿per què els andorrans no podem aconseguir votar a les eleccions Presidencials, al menys a la segona volta, per expressar a qui volem com a Co-príncep?.

Sé que tot seria complex no només pels canvis que s’haurien de fer a la nostra Constitució sinó també pels de la República Francesa, així al menys tindríem l’oportunitat d’expressar-nos democràticament.

M’agradaria el mateix per part del Co-príncep Episcopal, cosa encara potser més difícil, per la forma d’escollir des de El Vaticà, al Bisbe d’Urgell; no obstant potser possible si quan, arribat el moment, la llista de candidats al Bisbat d’Urgell que disposa el Sant Pare, fos refrendada pel poble andorrà…

Tocant de peus a terra, però, i desprès del gran ensurt amb la presència del Front Nacional, més val que diguem tots plegats:

“Soyez le bienvenue, monsieur le Co-prince”