D’un temps ençà, molts de nosaltres ens preguntem què li passa al futbol, per què no evoluciona i posa mecanismes de control i revisió com s’ha fet en altres esports, com per exemple el tennis amb el seu conegut ull de falcó.

Crec que ni a la Lliga espanyola ni a la UEFA els interessa un equip que domini per sobre dels altres durant tant de temps i amb la qualitat i l’elegància que ho ha estat fent el Barça durant els darrers anys, i per això també crec que hi ha algun tipus de complicitat per intentar aturar-nos.

L’any passat va ser escandalós el favoritisme dels àrbitres pel Madrid, en Lliga, amb les constants ajudes que va rebre, tant al seu favor com en detriment del que no ens volien xiular a nosaltres, a excepció feta dels dos penalts per partit que ens xiulaven al final per maquillar les estadístiques.
Fins i tot una persona molt assenyada i moderada, que mai parlava dels arbitratges, com Guardiola, al final va petar i ho va dir clarament.

Aquest any ens està passant el mateix a la Champions, on els “errors” arbitrals van estar a punt de deixar-nos fora als quarts de final, on el primer gol del Milan es va donar per vàlid obviant una clara mà decisiva pel posterior remat.

Aquest passat dimecres, a París, va poder jugar Ibrahimovic a qui se li va anul·lar la sanció que tenia. Anteriorment, en canvi, no havia prosperat el recurs presentat pel Barça per la sanció de dos partits a Busquets. Tal i com va dir en Zubizarreta, aquesta decisió marca un abans i un després.

No puc arribar a entendre d’una altra forma, que cinc àrbitres siguin incapaços de veure un claríssim fora de joc tan flagrant que sembla incomprensible que es donés per bo el primer gol del PSG sinó és per la clara intenció de perjudicar un equip.

En la jugada en que Mascherano i Alba xoquen brúscament i queden estesos sobre la gespa, l’àrbitre no atura el joc i permet l’atac dels francesos habilitant així la posició d’Ibra. Gràcies Valdés per la gran aturada que evita el gol.

Per acabar-ho d’adobar, quan havien sigut atesos els jugadors, els “convida” a abandonar el camp i obliga al Barça a defensar el corner amb només nou jugadors. És sospitós també perquè si mirem el reglament de la UEFA, es contempla aquesta casuística i accepta que siguin atesos sobre la gespa per evitar perjudicar al seu equip.

L’actitud intransigent de Stark contravé el reglament a més de no tenir en compte una de les màximes de l’esport i especialment del futbol com és el “fair play”. No cal que entrem a valorar les desmesurades targetes que ens va mostrar.

Està clar que si l’equip no juga com en el partit de tornada contra el Milan, fent inútils totes les ajudes arbitrals al contrari i anul·lant els seus “errors”, no arribarem a la final perquè no els interessa?

I per acabar, també és sospitós l’esmorzar que crec que va reunir a Platini i Florentino abans dels quarts de final… es va gestar en aquest esmorzar aquesta estratègia per aplanar el camí de la “décima”?

Bon cap de setmana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada