Sempre he pensat que no deu ser gens fàcil,  trobar  el moment  per fer saber al teu entorn que ets una persona  gai, o lesbiana, després de guardar-ho en secret molt temps, per les conseqüències imprevisibles que el fet de  revelar-ho pot comportar en les relacions personals.

A causa de l’estigma social i la  duresa de les actituds d’homofòbia, malauradament encara ara existents,  per què una persona  voldria  “sortir de l’armari”?  Penso que poden ser múltiples i  variades  les motivacions que portin a  decidir  donar el pas o abstenir-se’n.

De les dues opcions a l’abast, en un sentit o en un altre,  la que s’esculli, després de meditar-ho en profunditat,  crec que  ha d’estar totalment explorada, si convé amb ajuda d’un professional, per evitar de totes passades   resultar-ne malparat.

El reconeixement, el respecte i la plena acceptació de la diversitat crec que permet  múltiples possibilitats en el procés d’autoafirmació de la homosexualitat.  Crec fermament  que es tracta d’ acceptar-la, com una variant de la sexualitat.

Sembla  que,  en general, com més bé  es troben amb ells mateixos, més prompte comencen a sentir-se confortables amb els altres.

Al meu parer, aquest és un aspecte a tenir molt en compte perquè està demostrat que  com més alta és la nostra autoestima i  pròpia acceptació, millor podem donar i  rebre  afecte.