Sor Lucía Caram: ‘Els governs han de dur la pobresa infantil a la taula de les decisions’

Sor Lucía Caram
Sor Lucía Caram

Avui parlem amb Sor Lucía Caram perquè ens expliqui les particularitats del projecte #Invulnerables, una iniciativa per combatre la pobresa infantil a casa nostra impulsada per la Fundació Convent de Santa Clara i Mensajeros de la Paz, amb la col·laboració de l’Obra Social “La Caixa”. Al nostre país, un de cada tres infants es troba en una situació de vulnerabilitat social.

Estem parlant de combatre una pobresa propera, però amb poca visibilitat social?
La crisi que estem vivint és una crisi en la qual molta gent s’ha quedat sense feina i ha sortit de l’estat de benestar. Quan nosaltres parlem de pobresa infantil, molt sovint ens oblidem que al darrere d’aquests nens hi ha uns pares. Estem parlant en tot cas de la pobresa de la família. És més fàcil per nosaltres visualitzar la pobresa quan parlem del Tercer Món i veiem un nen de color amb una panxa gran, desnodrit. Aquesta és la imatge que tenim de la pobresa. Però no és aquesta la pobresa que tenim a casa nostra.

Com és la pobresa infantil al nostre país?
Aquí tenim nens que no poden menjar tres cops al dia. No tenen aigua calenta, viuen en uns habitatges que no estan en condicions. Són infants amb fracàs escolar, que no podran ser el que vulguin ser; no poden anar de colònies, ni fer una sortida que organitza el col·legi. Són nens que passen fred i estan privats de coses que són essencials. Els nens no voten, tenen veu però no els escoltem, no fan grans manifestacions, però les xifres ens estan dient que quasi un trenta per cent dels infants del nostre país estan en risc d’exclusió social. I encara més, un de cada deu pateix una situació de pobresa extrema. Això està passant aquí, al quilòmetre zero. I no som capaços de visualitzar-lo.

En aquesta nova campanya han unit esforços amb una altra entitat.
Aquesta campanya l’estem duent a terme amb el Padre Ángel, de Mensajeros de la Paz. Nosaltres l’estem treballant a Catalunya, i el Padre Ángel ho fa a la resta d’Espanya, a través d’aquesta entitat bastant important i significativa. El que volem és buscar un punt comú, amb una preocupació comú, que són els nens, que en definitiva són el present i el futur, i també sensibilitzar la gent.

Sor Lucía Caram amb el Papa Francesc
Sor Lucía Caram amb el Papa Francesc

Com estan duent a terme el programa?
Estem treballant perquè aquesta paraula que diem ‘Invulnerables’ sigui sinònim de la lluita contra la pobresa infantil en el quilòmetre zero. Això perquè estem parlant dels més vulnerables, que són els nens. A Espanya es diu que la pobresa té rostre de nen, que tenir fills és un factor de risc d’exclusió social. També es diu que les persones més vulnerables són els infants i els ancians. Per tant, sempre estem parlant de vulnerabilitat. Per aquest motiu, sovint apel·lem a la responsabilitat dels polítics i dels altres. Però nosaltres pensem que això és responsabilitat i corresponsabilitat de tots. Volem sumar esforços perquè junts podem ser més forts que la pobresa. Per això ens hem alineat en la idea que, si tots ens impliquem, esdevindrem invulnerables. Apostant per això, lluitarem contra la vulnerabilitat.

Però, a més, el projecte treballa d’una forma integral. En què consisteix?
Allà on estem, el programa fa un pla de treball amb la família. Treballem cada territori de la mà de serveis socials i hi creem una xarxa d’entitats. Es fa un pla de treball amb cada família en risc d’exclusió social, perquè volem que els pares també s’impliquin. I, a través d’aquest programa, el que donem als fills i als seus pares no és això que tenim, sinó allò que necessiten.

Com s’obtenen els recursos necessaris?
Per cobrir les necessitats de les famílies tenim uns recursos, a través del programa CaixaProinfància, que ens permet pagar temes de salut, educació i lleure. Fem un treball a fons. Normalment, ens dediquem als recursos, per exemple pel tema d’educació, i tota la resta els anem a buscar fora. Anem a buscar beques de menjador, beques per activitats esportives i colònies, organitzem jornades de revisió de la vista, busquem òptiques per sufragar les ulleres, organitzem els dentistes del territori… El que fem és multiplicar els recursos que tenim entre tots.

Què poden fer les persones que hi vulguin col·laborar?
Per col·laborar amb el programa tenim una pàgina web, somosinvulnerables.org, on es poden veure les diferents maneres per participar-hi. Però una altra manera és visualitzant aquesta realitat a través de les xarxes socials, organitzant esdeveniments per poder ajudar a la gent recaptant fons, o visualitzar la campanya fent aquest gest de complicitat amb les mans per treballar tots junts contra la pobresa infantil. També poden utilitzar a les xarxes el hashtag #invulnerables. Volem que aquesta paraula ens recordi a tots que hem d’estar alerta, i que no tindrem futur si no apostem pel present.

 

Sor Lucía Caram amb el Padre Ángel
Sor Lucía Caram amb el Padre Ángel

Com a societat, què creu que podem aportar tots plegats perquè les injustícies es vagin esvaint?
El primer que podem fer és que allà on estem aplicar-nos a fons per viure des de l’honestedat i amb una ètica, no de mínims sinó de màxims. El que hem de fer és tenir cura de la gent de l’entorn i tractar els altres com a persones. Com diu Pere Casaldàliga, practicar la proximitat. Hem de ser capaços de posar-nos en la pell de l’altre. I no fer als altres el que no volem que ens facin a nosaltres. Al contrari, fer als altres el que volem per nosaltres. Per tant, buscar i treballar pel benestar absolutament de tots. També podem treballar per la justícia social, i denunciar les situacions d’injustícia que hi ha. Si això ho fem entre tots, podem anar pressionant els governs perquè prenguin consciència. Quan diem invulnerables, i que d’això se’n parli molt, és perquè volem que els governs no només facin gestos pel tema de la pobresa infantil, sinó que també ho posin a la taula de les decisions. Per tant, tots som corresponsables i, corresponsablement, hem de pressionar els governs perquè prenguin les mesures que corresponen.

Fa pocs anys es va trobar personalment amb el Papa Francesc. Com veu la seva tasca al capdavant de l’Església?
Penso que el Papa Francesc ha fet tornar l’evangeli a l’Església, un evangeli que estava una mica segrestat. Penso que el Papa creu realment en el missatge de Jesús, un missatge que ens porta a viure la compassió, que és la passió compartida. No ho té fàcil perquè, quan hi ha algú que s’ha instal·lat en el poder i en els dogmes, i no és capaç d’empatitzar amb la gent, això costa molt. Però ell ho té clar. Crec que el Papa Francesc és un home creient, un home de fe i, sobretot, un home creïble. I és creïble pel seu compromís. Per tant, penso que és un temps d’esperança perquè va molt al fons, és capaç de posar en el centre els més pobres, i fer que l’Església sigui una Església servidora, no una Església poderosa. Penso que els aires de l’esperit ens estan empenyent a ser fidels a l’evangeli de Jesús, que no és gens fàcil, però que estem en el camí.

Per últim, malgrat tot, vostè sempre manté el seu somriure. És la felicitat de fer feliços als altres?
Jo no puc ser feliç al costat d’algú que no ho és. Penso que és molt important estimar la vida, compartir-la i treballar perquè tothom pugui gaudir de la vida. I aquesta és la felicitat més gran.


Per Ramon Texidó