Són els bars les mesures quirúrgiques anti-coronavirus?

Eduard Fernàndez Pelegrina
Eduard Fernàndez Pelegrina

No els sembla que tot va una mica cap a un gran desgavell?

Només llegint la premsa, un ja s’aboca a una alta preocupació per la situació actual, en part per la voluntat del quart poder de conscienciar la població, com informar de manera més o menys neutra del que succeeix.

Un mateix fa una recapitulació dels últims quinze dies i se’n fa creus de com està el panorama… Després d’imatges i inclús testimonis del pont de la hispanitat, l’avinguda Carlemany, així com els comerços propers estaven complets al 100%, és més, no diferia massa d’altres ponts d’anys anteriors. A primera instància és un bon senyal que en certa manera continuï rendint de manera normal tot i la situació actual, però alhora un es planteja si això és segur, quant a la salut es refereix pels andorrans i andorranes. Bé, és l’etern debat entre que determina més si la salut o l’economia.

És una situació altament complexa pel govern, ja que és una estreta línia vermella on quedar-se curt o passar-se-la, té unes grans conseqüències. Confiem, que dins de les nostres semblances o diferències ideològiques, pretenen el millor per a la població, i que dins dels seus ideals, pretenen el millor per a nosaltres. Tal com passa aquí passa en altres països propers com: Espanya, Bèlgica, França i Portugal, al cap i a la fi tots lluiten pel mateix, de ben segur deuen compartir dades per emprar millors mesures, o això vull pensar.

Posats que tots busquen el millor, entenc que tot i les diferències governamentals entre ells, podem observar dins unes hipotètiques mateixes condicions, una possible comparació en certes mesures emprades, resultats, etc.

Tal com es veia al principi, aquesta pandèmia no distingia entre cap mena de persones, deixant de banda evidentment els col·lectius de risc. A mesura que es tenien més i més dades es podia distingir que el virus sí que podia diferir entre classes, bé, no és que el virus vulgui anar a pels més dèbils del sistema, sinó que a condicions de vida més humils, més afectació. Així doncs, es pot entendre que algunes de les primeres mesures a prendre per frenar la pandèmia siguin actuacions dins les interaccions socials d’aquests grups socials.

A primera vista sembla una opció que pot funcionar, però és realment justa?

No vull pensar que s’actua d’aquesta manera, però m’aboca a arribar a aquesta situació:

Fixeu-vos bé, molts països d’Europa, per frenar la pandèmia, han decidit tancar bars i restaurants com Bèlgica, tot amb la plena voluntat de frenar contactes socials. Per tant, un recau en la pregunta de: per què Andorra té tancats els bars però no els restaurants com ho fan per norma general a Europa? Això fa pensar que per exemple quan un vol anar a prendre una cervesa o esmorzar amb un company de la feina no ho pot fer però si que pot anar a sopar amb aquest company de feina a un restaurant. Si ara recordem moments previs pre-pandèmia, quan es visiten els bars típics de tota la vida, perquè pot ser? Fer una cervesa, dinar un entrepà ràpid perquè quasi no tens temps per dinar, un plat combinat ben ple, una tapa ràpida, casolana i sobretot econòmica. Més que res, perquè tots associem restaurants a menjars més especialitzats, més productes, diferents serveis, però també diferents preus.

Clar, un recau en aquesta situació i pot pensar, ostres si el virus pot distingir per estaments socials en funció de les condicions de vida, pot ser que aquesta mesura estigui presa per reduir contactes d’aquests col·lectius i que els bars siguin els que paguen els plats trencats?

Si més no, un pot arribar a pensar-ho.

Si a més a més li sumem tot el volum de gent d’Espanya que va pujar pel pont, encara salten més les alarmes, tot ple, tots adquirint beneficis però els bars tancats. Un va de compres i encara més per l’avinguda Carlemany i ni que sigui, s’asseu a prendre un refresc per recuperar les piles i seguir endavant.

Tampoc dic que s’hagin de tancar els restaurants, ni que tampoc obrim de bat a bat, no tenim les dades que presenten els governs ni tampoc l’assessorament que presenten, però si se’m permet dir, no es gens justa aquesta distinció. Seure i veure com els restaurants estan a ple rendiment tot i la limitació de govern mentre els bars ja ni se’ls permet obrir.

Paguen justos per pecadors? Si més no amb les dades i informacions que ens arriben sembla que és així. No oblidem que els bars no deixen de ser mesures que pot tenir el govern per a veure el compliment de la norma, és a dir, al tancament de bars es fomenta també que la gent vagi als domicilis i faci quedades, on tot i respectar les mesures que marca el govern, ningú té garanties ni tant sol els governs pel compliment de la norma. Així doncs, sorgeix la pregunta de: on és més fàcil controlar els contactes socials, als domicilis o als bars? A simple vista als bars, ja que si més no, la policia té més eines que els permet tenir un control de si es respecten o no les mesures, o si el mateix establiment també les segueix.

Per últim i llegint el decret del BOPA 8/10/2020 quant a les mesures especials es refereix, i concretament a les afectacions de l’hostaleria, no cita específicament que una persona no  pugui anar a un restaurant i dinar dues croquetes o un got de llet amb cereals (si és que l’establiment ho permet i ho ofereix), només especifica unes certes hores. Per tant, i recapitulant tot el que s’ha dit; podem dinar a un restaurant dues croquetes amb un refresc a l’hora citada al BOPA però no podem dinar un entrepà vegetal i una aigua amb gas a una granja a l’hora citada pel BOPA.

A tall de recordatori i cito literalment del decret del BOPA 8/10/2020 article 2.2: El registre és responsabilitat del Ministeri de Salut i els establiments actuen com a prestadors de serveis amb la finalitat de contenir la pandèmia.

Pregunto; els establiments de l’hostaleria que no siguin restaurants no poden prestar el servei amb la finalitat de contenir la pandèmia amb unes garanties mínimes?

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES