Manifestacions. Vagues. Alteració de la vida dels ciutadans tot plegat.

És allò de “más de lo mismo” per aconseguir “més del mateix”.

Tampoc en això som capaços de fer quelcom diferent al que fa tot el nostre entorn.

Serveix, ha servit, d’alguna cosa? Han modificat un milímetre les seves postures i maneres de fer els que maneguen “el cotarro” malgrat les cridòries de la gent?

Canviarà alguna cosa que quatre persones cridin sota una pancarta contra els abusos i la mala gestió dels que ens governen? Una cosa si canviarà: sortir als mitjans de comunicació en primera pàgina, potser fronteres enllà fins i tot. Res més.

Nosaltres no n’aprenem. Ells si que n’aprenen. Som perfectament previsibles, i això és donar-li munició a l’enemic.

De debò, en l’última oportunitat que tenim, no serem capaços de fer o dir alguna cosa que realment faci canviar les coses? Emularem la massa per obtenir el mateix, o sigui res?

On són les propostes reals i viables que ens han de treure del pou on estem?

Fer sempre el mateix, i el mateix que fa tothom, és la causa de que RES canviï.

I l’endemà de la “mostra pública de descontentament”, tots muts i a la gàbia, que és el nostre entorn “natural”.

Massa preguntes amb respostes del tot conegudes.