En un xerrada d’ERC que tractava sobre la possible votació del 9N, un espectador va fer una pregunta, molt recorrent, sobre com funcionaria una Catalunya independent. El polític que havia de contestar la pregunta, ho va fer manifestant que per a la classe política, la qüestió prioritària era aconseguir una votació favorable per a la declaració d’independència i una vegada aconseguida aquesta, es tractaria sobre la millor forma d’organitzar el país. La primera reacció sobre aquesta resposta, que clarament no contestava a la pregunta, va ser negativa, si bé una vegada reconsiderada, posava en evidència el tipus de societat civil que representava la persona que la va fer.

Es tracta d’una societat amb mentalitat de súbdits, que espera que l’estat li solucioni tots els problemes, sense adonar-se del creixent desmuntatge de l’estat del benestar. La pregunta, pròpia d’una societat amb mentalitat ciutadana, hauria d’haver estat: com ho hem de fer entre tots, per començar a construir una Catalunya diferent? Només una societat civil organitzada, sense afany de lucre, és capaç de construir una Catalunya vàlida per a tothom. Els actes lúdics i festius dels darrers 11 de setembre, podrien ser com un foc d’encenalls, sense la suficient substància per plantar cara a un estat espanyol, que no dubtarà gens ni mica, en recorre al joc brut per evitar la independència. És per tot això, que ara és el moment de la societat civil, però quina? La que tenim no serveix i és urgent crear-ne una de nova molt més conscienciada.