L’argentí Homero Cristali, conegut com J.Posadas (1912-81) és un dels personatges més curiosos del segle XXI per la seva barreja de trotskisme i fe i confiança en una intervenció d’aliens a la Terra. Per ajudar els humans a implantar un socialisme. El seu argument de perquè això passaria és inefable: els visitants extraterrestres eren superiors tecnològicament a nosaltres i, per tant, vivien en una societat comunista. El més obvi, segons el seu raonament, és que ens ajudarien a articular una solidaritat intergalàctica, un comunisme veritablement internacional. Els adeptes al seu ideari van crear una escissió a la Quarta Internacional trotskista que es va anomenar Quarta Internacional Posadista. Aquestes idees ens poden semblar folclòriques avui però la seva creença en la superioritat del comunisme i del necessari ajut extraterrestre tenia altres connotacions que no fan tanta gràcia. Per exemple, donaven suport a un atac preventiu contra els Estats Units per provocar una guerra nucelar, inevitable segons el seu punt de vista. Això, creien, acceleraria una nova i millor societat humana. El posadisme ha passat a la història però va tenir un cert suport. Com també segueixen tenint suport el comunisme i la creença en visites de sers extraterrestres al nostre planeta. Ens en podem riure però també demostren que les creences tenen conseqüències i que el que pensem que és el millor no només ens afecta a nosaltres. També pot afectar els altres. Imaginem, per un moment, que els plans dels posadistes per provocar una guerra nuclear haguessin tingut èxit. O millor dit, millor que no ho imaginem.

Però creure en el comunisme, depurat dels errors i barbaritats soviètics i marxistes-leninistes, pot tenir un sentit. O millor dit, té molt sentit ja que al món han crescut les desigualtats i no sembla que l’actual capitalisme ofereixi una alternativa suggerent a la majoria de la població humana. El que no era cert fa només una dècada. Potser un nou comunisme és una alternativa desitjable i necessària. Per exemple, el britànic Paul Mason al seu llibre “Postcapitalismo” assegura que estem a les portes d’una nova societat millor i més justa que ensorraria el capitalisme. Però tot i que reconeix alguns anàlisis bons de Marx i dels seus seguidors, és una idea adaptada al segle XXI i ben arrelada a la democràcia. Pel que fa als extraterrestres es fa difícil pensar que no hi hagi vida intel·ligent fora de la Terra i és molt possible que hagin contactat amb nosaltres o ho facin en un futur, potser no llunyà. Però el que està clar és que, probablement, no serà com els creients en els ovnis ens han venut. Bàsicament perque hi ha diferentes versions i són contradictòries entre si i, a més, semblen massa la ciència-ficció dolenta. No sembla tenir molta lògica que una civilització molt avançada ens visiti per robar vaques o sers humans i després tornar-los a la Terra. Com diria aquell escèptic: “una afirmació extraordinària requereix proves extraordinàries”. Però el més important és que siguin quines siguin les nostres creences no comportin la destrucció dels altres.