A vegades les persones canviem de manera de ser i, això, pot ser de forma voluntària o involuntària. En el meu cas la salut m’ha canviat com a persona, físicament i mentalment. Deia fa uns dies a la televisió; perquè la gent es pugui imaginar una mica el que m’ha succeït: “Imaginat que un dia vas a dormir i quan t’aixeques és com si tinguessis el mateix cos, però 40 anys més”.

El fet de mirar constantment qui era no em deixava avançar i em feia estar trist. Rememorant a Darwin “no és l’espècie més forta la que sobreviu, sinó la que millor s’adapta”. M’ha costat moltíssim adaptar-me (que no conformar-me) a la meva nova persona. He començat a mirar-ho des d’una altra perspectiva. Exteriorment, no se’m nota res, simplement la gent que em conegui ara pensarà de mi que soc una persona pausada, que parla lent com a forma d’expressió.

En definitiva, em veurà com una persona calmada. Com no puc canviar de moment el meu nou jo, he decidit explorar les noves possibilitats que m’ofereix ara la vida. He d’enfrontar-me a ella sabent que no podré realitzar la meva professió. No sé si tornaré a aconseguir recuperar la meva salut, però només hi ha un camí i aquest és millorar. Així que amb això només vull dir-vos que davant els imprevistos de la vida, adaptar-se és la forma més ràpida de superar qualsevol cosa i, això, no suposa rendir-se. Només suposa sobreviure.

Tots els articles a www.juanjuncosa.com.