L’Esclerosi Múltiple la pateixen adults i joves en la seva majoria, amb doble d’incidència en les dones respecte als homes. És una malaltia crònica neurològica, que els pacients porten amb si la resta de la seva vida, ja que és incurable de moment. Danya el sistema nerviós afectant el missatge entre cervell i altres parts del cos. Pot produir diversos símptomes com fatiga, falta d’equilibri, alteracions visuals i cognitives, dificultats de la parla, dolor, etc.
Al diagnòstic de l’esclerosi múltiple se li coneix com a diagnòstic diferencial, la qual cosa vol dir que no hi ha proves específiques per a aquest i no hi ha una sola prova que sigui totalment concloent. En conseqüència, per pronunciar un diagnòstic d’EM es necessiten diversos procediments i proves que descartin altres possibles causes per a la mateixa simptomatologia fins que, per eliminació, s’arriba al diagnòstic. Els exàmens principals que es realitzen a la recerca d’indicis en un o altre sentit comprenen les següents exploracions:
El metge demana una història clínica, que inclou el registre anterior de signes i símptomes així com l’estat actual de salut de la persona. El tipus de símptomes, el seu començament i la seva modalitat poden suggerir EM però es necessita un reconeixement físic complet i proves mèdiques per confirmar el diagnòstic.

El neuròleg busca anomalies en la conducció nerviosa. Alguns dels signes neurològics més comuns comprenen moviments oculars anòmals, coordinació de les extremitats, debilitat, equilibri, sensació, parla i reflexos. No obstant això, amb aquest reconeixement no es pot arribar a la conclusió de què és el que provoca l’anomalia i, per tal motiu, s’han d’eliminar altres causes possibles de malaltia que produeixen símptomes similars als de l’EM.

Normalment, la reacció del cervell és gairebé instantània però, si hi ha desmielinització en el sistema nerviós central, pot haver una demora. Aquesta prova no és invasora ni dolorosa i no requereix hospitalització.

La ressonància magnètica (RM) és una prova diagnòstica més recent. Obté imatges molt detallades del cervell i la medul·la espinal, assenyalant qualsevol zona existent d’esclerosi (lesions o plaques). Si bé és l’única prova en la qual es poden veure les lesions de l’esclerosi múltiple, no pot considerar-se com concloent, en particular perquè no totes les lesions poden ser captades per l’escàner i perquè moltes altres malalties poden produir anomalies idèntiques.

La RM indica clarament la grandària, nombre i distribució de lesions i, juntament amb les proves corroboratives de la història clínica i el reconeixement neurològic, és un indicador molt significatiu per confirmar el diagnòstic d’EM.

S’extreu el líquid de la medul·la introduint una agulla a l’esquena i retirant una petita quantitat de líquid. S’administra un anestèsic local per adormir la pell i, si bé és una prova molesta, no sol ser dolorosa.

Es requereix que la persona romangui després ajaguda durant diverses hores, i potser que passi la nit a l’hospital. Posteriorment, algunes persones poden necessitar un breu període de recuperació. Aquesta prova pot indicar la presència d’EM però no és concloent per si mateixa.

L’EM (Esclerosi Múltiple) no sempre és fàcilment detectable. Els seus símptomes inicials poden ser passatgers, vagues i confusos tant per a la persona afectada com per al seu metge. Els símptomes invisibles o subjectius són freqüentment difícils de comunicar als metges i professionals sanitaris, i de vegades es poden considerar com a manifestacions psicosomàtiques.

És essencial tenir una bona relació amb el neuròleg i el metge de família. L’EM pot tenir moments de crisi i episodis aguts que requereixen atenció mèdica especialitzada, però és una malaltia amb la qual cal conviure i que cal gestionar diàriament. El període de diagnòstic provoca estrès no només a la persona amb EM sinó també als familiars i encarregats d’atendre-, als quals, per això, s’ha d’informar plenament del diagnòstic, pronòstic, tractament, consideracions de maneig i configuració d’estil de vida associats amb l’EM. El metge de família i l’associació d’EM local habitualment poden representar una gran ajuda en diversos aspectes com la cura i la informació de les persones afectades i el seu entorn.

Molta gent amb EM pot tenir i té una vida productiva i considerablement normal, que li fa sentir-se una persona realitzada, per això crec que hem de ser positius encara que no vegem cap sortida, cal anar i mirar cap endavant per un mateix i pels del vostre voltant.